El PSC, amb l’ànim de bloquejar el govern independentista
Les intervencions d’avui del grup del PSC al Parlament i del de CSQEP es podrien copiar i enganxar. Tant Eva Granados com Joan Coscubiela han expressat el mateix ànim de bloquejar els comptes que presentava aquest matí el vicepresident econòmic del govern, Oriol Junqueras. Granados ha dit que el seu grup presentarà una esmena a la totalitat als comptes ja que els considera “continuistes” amb la gestió del govern anterior d’Artur Mas, i ha dit que no ha vist reflectits els compromisos que va adquirir el govern amb el Ple d’Emergència Social del Parlament.
La intervenció de CSQEP, calcada a la del PSC
Al seu torn, el portaveu de CSQEP, Joan Coscubiela, ha criticat “l'escassa credibilitat de les dades, el caràcter escassament social de la despesa i la renúncia a tenir una política fiscal pròpia”. El representant d’ICV en aquesta coalició també ha fet la seva referència al president Mas: “Aquest és el pressupost del senyor Mas sense Mas”. “Amb 2.276 milions menys en despesa social que el 2010, alguns han tingut la barra de presentar-lo com el més social de la historia”, Coscubiela fins i tot ha emprat la paraula “continuista”, com el PSC i d’aquesta manera han iniciat la pressió política cap a la CUP perquè deixi a l’estacada el govern independentista.
L’esquerra sotmesa segueix disparant contra Catalunya per por a mossegar la mà de l’amo espanyol
És molt fàcil pronunciar la paraula Artur Mas i començar a carregar-s’ho tot. Malgrat que Artur Mas ja no és el president de Catalunya, i CDC només és una part de l’engranatge del nou govern, aquestes formacions aprofiten l’argument per mirar de tombar els pressupostos de la Generalitat, a l’espera de que la CUP el secundi. Coscubiela tenia “la barra” de dir que els pressupostos renuncien a una política fiscal pròpia, quan hom sap que s’està intentant articular una Hisenda Catalana que haurà de ser la base de la futura República Catalana. La representant del PSC, a més, afegeix que la majoria d’ingressos provenen de l’Estat, un Estat que manté la soga al coll a l’autonomia. Però les dues formacions es fan l’orni a l’hora de tractar la solució independentista a aquests problemes.
