El CICAC recorda que el Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals estableix en el seu article 6.3 el dret de tot acusat a ser assistit gratuïtament per un intèrpret si no comprèn o no parla la llengua emprada al judici, sent aquesta una opció de l’acusat i existint la previsió a l’article 231 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, que el jutge o tribunal podrà habilitar com a intèrpret a qualsevol persona coneixedora de la llengua emprada.
El CICAC ha destacat que mitjançant la seva Comissió de Llengua Catalana treballa intensament per la normalitat en l’ús del català l’àmbit jurídic. A més ha insistit en què el dret a la tutela judicial efectiva i a fi que no es produeixi indefensió, reconegut a l’article 24.1 de la Constitució, implica el dels acusats a utilitzar la llengua on s’expressin millor, sigui quin sigui el grau de coneixement de la llengua que utilitza el tribunal.
En aquest sentit, la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, en el seu article 9, obliga als estats signants (entre ells l’espanyol) a garantir a l’acusat el dret d’expressar-se en la seva llengua regional o minoritària. El CICAC recorda que aquesta garantia ha de ser plenament aplicable als judicis celebrats a tribunals que, com l’Audiència Nacional, tenen jurisdicció sobre tot el territori de l’estat i que s’ha produït en ocasions anteriors.
El consell de Col·legis d’Advocats catalans creu que l’Audiència Nacional ha discriminat negativament la llengua catalana i no ha garantit els drets fonamentals dels acusats en manifestar el magistrat que no comprèn l’idioma amb el que s’expressen i malgrat això no adoptar la mesura de nomenar un intèrpret.
A l’Audiència Nacional espanyola, en català
Per la seva banda la consellera de Justícia, Montserrat Tura, s’ha adreçat per escrit al president de l’Audiència Nacional per demanar-li que els catalans puguin expressar-se en la seva llengua en aquesta institució, arran dels fets d’ahir, quan el jutge que porta el cas de la crema de fotos del Rei va negar als imputats, Jaume Roura i Enric Stern, la possibilitat de declarar en català. La titular de Justícia, que qualifica la situació de ‘lamentable’, defensa que ‘aquestes persones tenen dret a dirigir-se a la justícia en la llengua que els hi és pròpia’. Al seu parer, l’absència de traductors no ha de ser un problema perquè sempre ‘se’n poden buscar o l’administració catalana els en pot cedir’.
