La declaració del Cercle d’Economia ha estat presentada pel president de l’entitat, José Manuel Lara, i la plèiade dels vicepresidents del Cercle Josep Oliu, Artur Carulla, Anton Costas i Borja García Nieto. El document afirma que l’empresariat català, en general, sembla ‘desorientat’ davant de la globalització econòmica i es mantenen comportaments tradicionals més basats en l’individualisme i en observar com negatiu ‘l’endeutament’ empresarial.
En la mateixa ‘opinió d’actualitat’ i en les diferents intervencions dels vicepresidents i president del Cercle s’ha insistit en constatar una diferència entre l’empresariat espanyol i el pròpiament de Catalunya. Per Borja García Nieto, president de la Corporació financera Riva y Garcia, un dels motius d’aquest comportament diferent està condicionat per la pròpia història econòmica de Catalunya.
Quan fa poc més de vint anys, l’economia espanyola va haver d’afrontar un ‘dur procés’ d’internacionalització, això va comportar per als empresaris catalans un període d’ajust industrial molt important, mentre que a la resta de l’estat de l’estat no hi havia teixit empresarial. Aquest llast, potser és el que ha provocat que els empresaris catalans, com sortien d’una situació ‘que tenien coses a perdre’, els ha costat més prendre decisions de compartir projectes i assumir forts endeutaments, que els nous empresaris espanyols, que s’han llançat sense massa miraments, potser perquè no tenien ‘res a perdre’.
Lara ha recordat que l’empresariat català, per exemple, no va apostar per evitar la marxa de les elèctriques Fecsa i Enher a l’àmbit de domini de la nova empresa Endesa.
Convergència econòmica més lenta
Entre el 1999 i 2006, el PIB per càpita espanyol ha retallat un 9% la seva distància real amb el PIB per càpita de la zona euro. En el cas de Catalunya, s’ha retallat la diferència en un 5% durant el mateix període, cosa que constata que el ritme de convergència català és més ‘lent’ que el registrat per l’economia espanyola, segons ha explicat José Manuel Lara.
El president del Cercle d’Economia ha explicat que més important que el PIB i les variables macroeconòmiques d’inversió que sovint s’utilitzen per prendre la mida de l’evolució d’una economia, el que és més important, ‘si es vol jugar en una primera divisió’, és disposar de centres de decisió econòmics i avui Catalunya en té menys que fa un anys, ha dit el president del Grup Planeta.
Polítics
En relació amb el paper dels polítics, tradicionalment un dels objectius de crítica de les declaracions precedents del Cercle d’Economia, la direcció d’aquesta entitat ha manifestat que la política pot condicionar un saludable creixement de l’economia, però, que en cap cas, la situació política no ha de ser un obstacle ni l’excusa ‘victimista’ perquè els empresaris facin els seus deures’ ha dit el president de Banc Sabadell.
En definitiva, els membres del Cercle d’Economia creuen que els empresaris s’han de ‘posar les piles’ per no perdre pistonada en una economia cada cop més global on els projectes són de ‘tal magnitud’ que ja no es poden escometre individualment, amb recursos propis, sense endeutar-se, i amb un temor manifest al canvi i a la innovació. El món ha canviat i és als empresaris a qui toca ‘adequar-se’.
Entres les conclusions d’aquesta ‘opinió d’actualitat’ del Cercle d’Economia hi ha una reclamació a l’empresariat català de què ha ‘d’arriscar més, sense perdre el seny però adaptant-lo a les exigències actuals’.
A més de la necessitat ‘d’abandonar l’individualisme quan calgui’, el Cercle també reclama de l’empresariat que ‘prioritzi’ l’empresa per davant dels interessos immediats de l’accionista, amb una política de dividends que consolidi, ‘en tot moment, el projecte empresarial i, per tant, els dividends a llarg termini’.
Per últim, unes altres recomanacions del Cercle passen per ‘liderar amb ambició’ els canvis que el mercat requereix i no conformar-se amb ‘no tocar el que ja va bé’. En aquest sentit, José Manuel Lara ha afirmat que els canvis s’han d’introduir dins de l’empresa en el moment que les coses econòmicament van bé, que és quan l’empresa disposa de recursos i de marges per afrontar els canvis necessaris.
La professionalització, la innovació i la formació no només en les capes directives, sinó també, i especialment, en els quadres intermedis de les empreses, agrupen les últimes conclusions del document. En aquest sentit, i fruit de què a Catalunya la majoria de projectes empresarials d’una determinada dimensió són de caràcter familiar, el Cercle d’Economia recomana cedir la gestió a persones amb formació, ‘pertanyi o no la família propietària’. El caràcter familiar no ha de ‘limitar’ el projecte empresarial, atès que l’empresa ha d’estar per damunt de la família i si el projecte ho val ‘s’ha d’oferir als inversors internacionals’ per desplegar la capacitat de creixement potencial que tingui, ha explicat el president de Banc Sabadell.
