Dijous, 24 de juny de 2021 - Edició 1064
La República

El català no va ser el culpable de la fi d’una revista a Eivissa

Donar la culpa al català sempre és fàcil i ingenu. Això va fer una empresària exeditora d’una revista a Eivissa, la Vila. Aquesta va dir que l’Ajuntament l’havia obligat a publicar el rotatori en català amb el fi que s’enfonsés en compradors i lectors. L’exeditora va presentar una denuncia a l’Ajuntament d’Eivissa explicant-ho i el TSJIB no li ha donat la raó.

Redacció
Redacció 16/07/2007

L’Ajuntament d’Eivissa ha sortir victoriós en el conflicte judicial que mantenia amb Maritza Gómez Andrade. Aquesta senyora va ser destituïda per la casa de la vila com a editora de la revista municipal anomenada Vila. Així, Gómez interposà una denuncia contra l’ens municipal ja que la revista va “morir” per culpa que el llavors alcalde, Xico Tarrés, obligà a l’editora a fer el rotatiu en català. També afirmava l’exeditora que l’ exbatlle l’obligà a reduir el tiratge, periodicitat i el nombre de pàgines de cada exemplar.

Tanmateix, Gómez Andrade exigia la rehabilitació del contracte signat al maig del 2000 i a més, una indemnització de més de 4.000 euros per cad nombre de revista que es deixà de publicar des del gener de 2002, quan l’Ajuntament decidí rescindir unilateralment el contracte amb l’empresària. Una decisió que el consistori prengué, precisament, pels incompliments relacionats amb la periodicitat i el tiratge de la revista municipal.

La tesi de Gómez Andrade mantenia que l’exbatlle eivissenc havia ideat una “burda estratègia” per eliminar-la com editora per motius més personals que no pas administratius.

Aquesta estratègia consistia a fer el rotatori en català per provocar una davallada considerable en el nombre d’anunciants. Segons la resolució judicial, efectivament, fou el consistori municipal qui obligà la dona a publicar la revista en català. Però els magistrats deslliguen aquest fet de les pèrdues econòmiques posteriors. A més, la sentència judicial també estableix que la part demandant representada per l’exeditora no ha pogut demostrar que fos l’Ajuntament qui obligà a l’empresa a reduir el tiratge, les pàgines i la periodicitat de la revista.