Un dels noms que apareix més és el de l’exalcalde de Santa Coloma de Gramenet –ciutat que sovint escriuen en castellà, igual que Sant Andreu de Llavaneres–, que no acaben de decidir si anomenar-lo Bartomeu o Bartolomé Muñoz. Els advocats no han amagat la seva indignació davant del fet que amb el sumari s’han fet públics números de telèfon, comptes corrents, DNI, adreces, matrícules i altres dades confidencials tant dels seus clients com de persones relacionades amb ells.
El mateix problema tenen amb l’exdirector del Pla Metropolità en època de Govern de CiU, Genís Carbó, que sovint apareix com a Ginés. El ‘cervell’ de la trama, Luis de Andrés García, era conegut com a ‘Luigi’, però el sobrenom també surt més d’un cop mal escrit com a ‘Luichi’. Altres personatges amb el nom mal escrit són Felip Puig, que apareix com ‘Poli Puig’ o ‘Puch’, o Pere Masanet com a ‘Pera Masanet’, sobretot en la transcripció de converses telefòniques.
El cas Pretòria agafa el nom i prové d’una investigació de ja fa uns cinc anys del mateix Garzón que va començar al despatx d’advocats de Barcelona anomenat Pretus, tot i que en el sumari sovint és confós amb la marca de grapes Petrus.
Els informadors també tenen problemes amb la comarca del Maresme, que apareix més d’una vegada amb una versió suposadament afrancesada com ‘Marcéeme’. Amb Ripollet (Vallès Occidental) també tenen dificultats ja que l’arriben a escriure com a ‘Grimpoyet’.
Traducció de ‘corcó’
Un dels transcriptors de converses fins i tot afegeix la traducció al castellà d’una expressió molt catalana que el conseller d’Economia, Antoni Castells, diu a Alavedra parlant de l’exsecretari general de Presidència, Lluís Prenafeta, qualificant-lo de ‘corcó’. El guàrdia civil que escoltava la conversa va deixar l’expressió en català però la va traduir entre parèntesi com a ‘gusano, bicho que va comiendo’.
Al llarg dels documents es poden trobar curiositats com els noms que ‘Luigi’ donava als beneficiaris dels seus comptes a Suïssa, ‘Tortuga’ o ‘Damasco’. Sobre aquests comptes, l’Audiència Nacional espanyola va enviar una comissió rogatòria a les autoritats helvètiques que va haver de ser traduïda al francès. Altres problemes de llengües també els devia provocar la resposta de les autoritats andorranes a d’altres comissions rogatòries que també s’havien demanat i que van ser contestades en català, únic idioma oficial del Principat pirinenc.
Croquis i dades confidencials
Els elaboradors dels informes, Guàrdia Civil o fiscalia, volien ser tant didàctics amb el jutge Garzón que de tant en tant feien resums de les seves actuacions i fins i tot feien croquis i esquemes del complicat entramat que havia muntat Luigi.
Això també ha servit als advocats defensors per saber més ràpid i amb certa fiabilitat què s’imputa als seus clients. El que els ha portat de cap en les últimes hores és que la publicació del sumari ha inclòs números de telèfon, comptes corrents, DNI, adreces, matrícules i altres dades confidencials.
Per això, pel retard a l’hora de tenir el sumari i per la forma com finalment el van obtenir, molts advocats estaven aquest dijous enutjats amb l’Audiència Nacional i han preferit no valorar el sumari fins que no l’hagin analitzat a fons.
