Amb aquesta mesura, l’executiu balear vol que el català ‘no sigui, d’entrada, un obstacle’ per accedir a la funció pública i que ‘els processos selectius permetin l’accés de les persones més ben qualificades i que superin les proves amb més nivell a l’Administració de les Illes Balears’. El govern proposa que si un aspirant aconsegueix la plaça i no té el coneixement suficient del català pugui fer cursos per millorar-los amb la col·laboració de l’administració.
En totes les modificacions, s’ha revisat el requisit d’acreditar un determinat de nivell de coneixement del català per accedir a un lloc de feina, a excepció de la Llei de Normalització Lingüística, de la qual també se’n modifica l’article que fa referència a la toponímia. A partir d’ara, cada ajuntament, a través del seu ple, podrà decidir si vol incorporar el seu nom en castellà junt amb la catalana o conservar només el nom en català.
