Dilluns, 24 de Febrer de 2020 - Edició 578
La República

El cartell de la discòrdia: ni comuns, ni JxCat… Obama

ANÀLISI | M.B. Junts per Catalunya i Catalunya en Comú van fer públics ahir els cartells per la campanya electoral del 21-D, envoltats per la polèmica d’una imatge gairebé idèntica que ha fet esclatar els de Xavier Domènech contra la candidatura del president, Carles Puigdemont.  Però la controvèrsia va més enllà de si es tracta de pura casualitat o plagi en un món -el polític- en constant renovació. I que és la frescor i la innovació pels europeus si no la manera de fer nord-americana?  Si ho van aconseguir amb Hollywood, el Halloween o la Coca Cola, res no fa pensar que la política catalana no es pugui americanitzar. 
 

Redacció
Redacció 29/11/2017
El que hi ha darrere del cartell del president va més enllà dels comuns. Allò que Joel Codina, membre de la Junta de l'Associació de Comunicació Política de Catalunya (COMPOL.CAT), defineix com “una mà molt americana”.  Una mà que respon al nom d’Antoni Aira, encarregat de la direcció en Comunicació de Junts per Catalunya. Un apassionat de la comunicació política que segur ha seguit de prop els passos dels gurús de les campanyes electorals a la terra de les oportunitats, David Axelrod, Robert Gibbs i David Plouffe, artífexs de la marca Obama. Déu em lliuri de treure-li mèrits a un dels experts en comunicació política més reconeguts del país, però no es pot negar la influència -que només això- Obamista a la campanya del president: el bust del candidat en primera plana, amb mirada a l’horitzó, i amb l’única companyia d’una tipografia simple, però amb marca d’identitat (les quatre barres, en el cas de Junts per Catalunya). 
 
I és que la política, com totes les arts, veu de referents, i sembla que Catalunya està començant a heretar el model americà de jugar-s’ho tot a la figura del líder polític. La carta guanyadora de Junts per Catalunya és el presidenciable. “No poden apostar per un color, per una història… Tot és nou i han de buscar un marc que sigui fàcil per a la gent”, explica Codina. Però el primer a fiar-ho tot a la personalització de la campanya no ha estat Puigdemont, sinó el líder dels socialistes catalans, amb el lema “Solucions. Ara, Iceta!”. 
 
La CUP s’ha decidit en aquesta ocasió per un cap de llista “de partit”, en paraules de l’expert en comunicació política. Una cara més aviat poc coneguda pel públic massiu d’entre les possibilitats que es barallaven a la formació anticapitalista i que representa un “canvi radical” en la seva estratègia de cara als comicis. Esquerra Republicana encara no ha acabat de definir-la, tot i que la figura d’una dona com Marta Rovira al capdavant dels republicans està prenent força. 
 
ERC i la CUP, a l’expectativa
 
En la política res es fa sense un sentit, però Joel Codina no té “la percepció” que les similituds entre els cartells dels comuns i el president responguin a una polèmica buscada. I és que no és el primer cop que s’acusa la nova marca de Puigdemont d’inspirar-se massa en la imatge d’altres partits polítics i alguns van relacionar el seu degradat de colors groc i vermell  amb la cromografia típica d’Esquerra Republicana. En canvi, explica Codina que “hi ha una tendència a buscar un punt d’unió amb els colors de la senyera. Tots els colors estan molt trillats, i s’ha anat a buscar la diferenciació, per agafar-ho tot”. El que està clar és que Junts per Catalunya havia de renunciar al blau del PDeCat i -segons l’expert en comunicació política- el degradat transmet una barreja entre “escalf, tranquil·litat, optimisme i esperança. Seriositat positiva”. 
 
La idea era començar de zero i per això havien de fer el doble de feina, per explicitar una imatge inexistent fins fa algunes setmanes. Mentrestant, ERC i la CUP es mantenen a l’expectativa, amb una identitat visual molt més definida però sense fer gaires més passes endavant. “A nivell de grafisme, Esquerra havia evolucionat millor que ningú i la CUP oferia un punt molt fresc i dinàmic, sense complexos”, relata Codina. “S’ha de veure que passa aquests dies [els que resten fins l’inici oficial de la campanya], perquè ara mateix els veig com si anessin un pèl enrere”, explica. 
 
El que està clar és que la política és una lluita de relats, i l’unionisme comparteix un bàndol que vol distingir el 21-D amb la marca de les eleccions autonòmiques com a solució al conflicte polític que viu Catalunya. Però, hi ha una unitat en la seva imatge? De moment, el PP ja s’identifica  amb el cor de les tres banderes de Ciutadans i Iceta i Albiol comparteixen la mateixa paraula -solucions- al seu lema. 

Relacionats