Dilluns, 2 d'agost de 2021 - Edició 1103
La República

El 55% dels catalans usen el català de manera habitual

El Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha fixat el percentatge dels catalans que s’expressen habitualment en català entorn del 50-55%. La dada s’ha donat a conèixer durant la celebració d’un simposi internacional que reuneix aquests dies a Barcelona a més de 120 experts que analitzen l’evolució del català durant el segle XX. El coordinador del simposi -organitzat en el marc del centenari del IEC-, Francesc Vallverdú, ha destacat que aquest percentatge del 50-55% va ser superior a principis del segle XX, quan al voltant del 70-80% dels catalans utilitzaven el català com llengua habitual.

Redacció
Redacció 29/10/2007

El Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha donat a conèixer aquestes dades. El coordinador de la trobada, Francesc Vallverdú ha explicat que la xifra augmenta fins al 60% si es considera quin percentatge sap parlar català, encara que no ho l’usi habitualment, i en tot cas ha considerat que una xifra d’ús habitual al voltant del 50% és ‘bona’.

El responsable del simposi ha fixat com a punts negres per a la llengua catalana la dictadura de Primo de Rivera i la de Franco, si bé ha distingit entre ambdues i ha assenyalat que la dictadura franquista ‘va ser el cop més dur en la història del català’.

A l’apartat dels reptes, Vallverdú ha assenyalat la nova immigració i un món cada vegada més globalitzat com els principals problemes per al futur del català. Per a superar-los, ha assegurat que la solució passa per una Catalunya que ‘disposi plenament de les possibilitats d’acollir a la nova immigració’. Vallverdú ha posat en relleu les ‘contradiccions’ de la globalització, després d’explicar que el català és el vintè idioma més utilitzat en la xarxa.

Respecte a les acusacions abocades des d’alguns sectors afirmant que existeix una imposició del català en les escoles en detriment del castellà, Vallverdú ha assenyalat que és ‘mentida’, i que només poden procedir de ‘gent que té una concepció d’un estat-nació unilingüe’, ja que ‘és el català el qual necessita ajuda’. Vallverdú ha destacat també el paper protagonista que, en la seva opinió, ha jugat el IEC en el manteniment del català com idioma. En aquesta mateixa línia es va expressar el president de la secció filològica del IEC, Joan Martí, qui en una de les sessions de treball va destacar el paper ‘salvador’ que la institució va tenir amb la llengua catalana, sobretot durant la primera meitat del segle XX. Martí va assenyalar que si s’hagués arribat al 1936 ‘sense haver celebrat el primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906) i sense haver-se creat l’Institut al 1907 i la seva secció filològica al 1911, avui no només no estaríem aquí, sinó que, sense l’acadèmia, no existiria ja la llengua’.