Els estudis que componen la primera hipòtesi analitzada a l’anuari, que pren com referència els fenòmens migratoris registrats entre l’any 2000 i 2007, revelen que a l’any 2016 la població del País Valencià ascendirà a 5.844.345 persones, de les quals serien estrangeres 1.461.060. D’aquestes, procedirien de la Unió Europea 749.707 i la resta, 711.353 serien ciutadans extracomunitaris. Això suposaria que un 25 % de la població seria estrangera i que la població extracomunitària seria un 12,2 %. La segona hipòtesi s’obté projectant la immigració registrada entre 2003 i 2007, ja que a partir de la primera d’aquestes dates canvia l’afluència de persones estrangeres. Des d’aquesta hipòtesi, al 2016, la societat valenciana estaria formada per 5.783.645 persones, de les quals serien estrangeres 1.432.050 (un 24,8 %). D’aquestes, procedirien de la Unió Europea 914.003 i la resta, 518.047 persones (9 %), serien extracomunitàries.
No obstant això, l’anuari adverteix que en aquesta segona hipòtesi la població comunitària pot estar ‘sobredimensionada’ i l’extracomunitària pot estar ‘infradimensionada’ a causa del canvi d’adscripció de la població búlgara i romanesa. En aquest sentit, el director general d’Immigració va destacar la importància d’aquest estudi per a conèixer la realitat de la immigració al País i va considerar que ‘l’Anuari és un reflex de la situació de les persones immigrants, la seva situació i les seves característiques, així com una mostra de com la població autòctona percep aquest fenomen’.
