Divendres, 6 d'agost de 2021 - Edició 1107
La República

Edicions 62 publica una biografia divulgativa de Jaume I sobre el mite i història d’aquest rei

El febrer del 2008 se celebrarà el 800 aniversari del naixement de Jaume I (Montpeller 1208 – València 1276), conegut com El Conqueridor, una figura cabdal en la història dels països que van formar part de la Corona d’Aragó. Edicions 62 s’ha volgut avançar a aquesta efemèride amb la publicació d’una biografia divulgativa d’aquest Rei, ‘Jaume I. Història i mite d’un Rei’, obra d’Stefano Maria Cingolani (Roma, 1956), un expert medievalista que ha volgut trencar la imatge ‘burgesa, catòlica i nacionalista’ i substituir-la per una de més ‘aristòcrata’.

Redacció
Redacció 31/10/2007

Fa poc un whisky i ara una es publica una biografia. Està clar que el nom de Jaume I és un reclam per als ciutadans dels Països Catalans.

Jaume I es considerava ‘el nou messies’ que va crear la Corona d’Aragó i segons l’autor, utilitzava la religió no pas com al principal motiu de les seves conquestes sinó com a una forma de definir-se com ‘l’home de la providència’ que va aconseguir ser proclamat Rei. Així es reflecteix en el ‘Llibre dels Fets’, dictat pel mateix monarca per tal de deixar constància de les seves gestes, i segons Cingolani ‘una de les seves grans creacions com a historiador’.

Un dels aspectes més interessants d’aquesta figura és la seva relació amb el poder i com es presenta als seus súbdits. ‘Es crea el mite d’ell mateix’, explica Cingolani, i sempre ho fa des d’un punt de vista ‘aristocràtic’ no pas burgès, perquè sempre explica que per les seves venes corre la sang de tretze generacions de reis navarresos i aragonesos. ‘Se sentia més Rei que compte, -en referència al seu títol de comte de Barcelona- i per això es mira el món des d’un punt de vista aristocràtic’.

També es descarta el caràcter nacionalista de les seves gestes. ‘Els territoris que conquereix són seus, és el pare de la pàtria i el fundador, i per això no hi ha dimensió nacionalista al darrere sinó personal’. Una altra de les novetats que aporta el llibre, segons l’autor, és que Jaume I actuava seguint la ideologia de la família. ‘Degut a inseguretats personals i a una necessitat de fer-se un lloc en el passat i el present, sent l’impuls de competir en tots els seus avantpassats i molt especialment amb el seu pare’, Pere el Catòlic. Això explicaria perquè decideix dividir entre els seus fills, els territoris que havia conquerit. El que fa és ‘multiplicar el seu carisma reial’, de forma que d’ell en surten dos Reis i per tant es transmet ‘més llinatges i més territoris’.

‘Jaume I. Història i mite d’un Rei’ vol suplir la manca d’una tradició historiogràfica i divulgativa d’aquest país, tal com demostra el fet que en els últims cinquanta anys només se n’han publicat dues al voltant d’aquest personatge, la que va escriure Ferran Soldevila l’any 1953 i la de José Luis Villacañas l’any 2003, ambdues en castellà. Stefano Maria Cingolani ha tingut molt present aquestes obres i ha intentat anar més enllà amb noves lectures. El segon objectiu ha estat fer un treball narratiu i fàcil d’entendre per tal d’acostar la vida i mite d’aquest personatge al màxim de lectors. Una de les crítiques que fa de l’obra de Villacañas és la seva falta de rigor, propi d’un autor que no és expert en l’era medieval, alhora que es tracta d’una narració excessivament àmplia des del seu punt de vista.