En la categoria de ‘parlamentari més actiu’ els finalistes són Carles Campuzano (CiU), Begoña Lasagabaster (EA), Montserrat Muñoz (IU-ICV) i Francisco Rodríguez (BNG), mentre que en el de ‘càstig per a la premsa’ hi figuren el portaveu d’ERC, Joan Tardà (ERC), el portaveu d’ICV Joan Herrera, el portaveu del PSOE Diego López Garrido i el representant del GS-Los Verdes Francisco Garrido. El premi al ‘diputat desconegut’ al Parlament podria ser per José Acosta (PSOE), Carlos Aragonés (PP), José María Benegas (PSOE) i Francisco Villar (PP).
Els finalistes al diputat revelació són Aitor Esteban (PNV), Antonio Hernando (PSOE), Georgina Oliva (ERC), Ana María Oramas (Mixto-CC), i els del ‘senador de l’any’ són Iñaki Anasagasti (PNV), Pere Macias (CiU), Cándido Rodríguez Losada (PSOE) i Rosa Vindel (PP). Els quatre nominats com a ‘senador revelació’ són Dionisio García Carnero (PP), Patricia Hernández Gutiérrez (PSOE), Francisco Javier Maqueda (PNV) i Pere Sampol i Mas (Mixto-PSM), i els que opten al premi ‘eurodiputat de l’any’ són Rosa Díez, Willy Meyer (IU), José Ignacio Salafranca (PP) i Elena Valenciano (PSOE).
Les quatre ‘preguntes del milió’ finalistes són del senador del PP Pío García Escudero, del de CiU Pere Macias, i les diputades del PP Macarena Montesinos i María Ángeles Ramon-Llin. Escudero preguntava el president espanyol ‘quines reflexions personals l’han portat a concloure que el govern d’Espanya ha de ser anomenat govern d’Espanya’. Macarena Montesinos preguntava ‘quins objectius de serveis públics té el programa de TVE Muchachada Nui, mentre que la de María Angeles Ramon-Llin demanava si el Ministeri de Medi Ambient considera que amb el repartiment d’ampolletes d’aigua dessalada es dóna compliment al compromís del president Zapatero de donar solució al problema de l’aigua per sempre.
La de Macias resa: ‘Considera el govern que el mercat d’habitatge de lloguer respon adequadament als interessos dels arrendadors i dels arrendataris protegint en el seu cas els arrendataris davant els arrendadors, quan aquests abusen dels primers en l’anomenat mobbing immobiliari, o protegint en altre cas als arrendadors davant els arrendataris que incorren en impagament, sense perjudici que aquests arrendatais quan es trobin en situació de vulnerabilitat social en cas en què no ha de perjudicar-se l’arrendador, la qual cosa contribueix encara més a perjudicar la institució del lloguer i per tant els arrendadors i els arrendataris’.
