Salvador Sostres va fort aquesta setmana. Si l’altre dia carregava contra la Fundació Trias Fargas, demanant que es tanqués, ahir va despatxar-se a gust amb Duran i Lleida. Una de les plomes més brillants i càustiques del país no perdona al líder socialcristià que primer és repostulés pel ministeri a Madrid i després es deixés estimar pel PSC fins al punt de demanar la sociovergència. Sostres ha aplicat la seva sharia particular i ha dedicat un article duríssim al President del Comitè de govern d’Unió.
En un post al seu bloc personal titulat ‘Duran? Qui és aquest?’, l’escriptor i opinador assegura que ‘Duran no és qui marca l’estratègia de res a Convergència, ni compta per a res, ni és tan sols el soci petit: amb prou feines el diminut, i sense veu ni vot’.
Però l’atac de Sostres va més enllà, retratant el líder d’Unió d’aquesta manera tan explícita i despietada: ‘Duran és com un vell empleat que ja no s’aguanta els pets, però que surt més a compte esperar a que es jubili o a que t’agafi la llarga malaltia que no pas pagar la pasta que costa acomiadar-lo. Duran ja es veu que no s’aguanta els pets, ni físicament ni políticament, i Convergència no cal que ni es prengui la molèstia d’assumir el desgast de cap trencadissa. És més pràctic i més higiènic deixar que el temps, poc temps, faci el fet. I oblidarem la tieta’.
