Diumenge, 25 de juliol de 2021 - Edició 1095
La República

Duran beneeix Sor Genoveva

Tot i viure plenament immersos en el segle XXI, Unió Democràtica sovint es despenja amb distincions i iniciatives més pròpies d’altres èpoques i règims que de la societat lliure i […]

Redacció
Redacció 15/02/2011

Tot i viure plenament immersos en el segle XXI, Unió Democràtica sovint es despenja amb distincions i iniciatives més pròpies d’altres èpoques i règims que de la societat lliure i laica on vivim actualment.  Parlem d’encaparrar-se a mantenir les subvencions públiques a aquelles escoles que segreguen per raó de sexe, o ens referim a l’última pensada de Duran i Lleida, lliurar la Medalla Manuel Carrasco i Formiguera a ‘Sor Genoveva’.

La medalla Carrasco i Formiguera és la màxima distinció que atorga el partit democratacristià, i en anteriors ocasions ja s’havia concedit envoltada de polèmica. L’any 2009, per exemple, Duran i Lleida ja va desmarcar-se de la unitat catalana a Europa i va atorgar la medalla d’Unió a Hans-Gert Pöttering, el llavors president del Parlament Europeu que s’havia oposat reiterades vegades al reconeixement del català a la UE.

En aquesta ocasió, Unió lliurarà la medalla a una monja ‘de les filles de la caritat de l’obra de Santa Maria de Marillac’, però amb la voluntat que Sor Genoveva ‘personifiqui tota la feina que estan portant a terme moltes institucions com Càritas, Banc d’Aliments i altres obres socials’. Una tasca meritòria, certament, però d’una trajectòria de catalanitat desconeguda en la seva persona. Però a més de cristià, Carrasco i Formiguera era un profund catalanista. Abans de morir assassinat pels franquistes va cridar ‘visca Catalunya Lliure’. La gran majoria de les onze medalles lliurades fins ara han anat a parar a personalitats polítiques, i només l’any 2005 Unió va cedir a la fe i la Carrasco i Formiguera va premiar religiosos però d’un marcat perfil catalanista, en concret Joan Carrera, Bisbe Auxiliar de Barcelona, i Hilari Raguer, monjo de Montserrat i historiador.