Dilluns, 26 de juliol de 2021 - Edició 1096
La República

Duran apel·la a la sociovergència després de ser reescollit líder d’Unió amb el 91 per cent dels vots

El reelegit a president del Comitè de Govern d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC), Josep Antoni Duran i Lleida, va assegurar aquest diumenge, davant el ple del congrés que els socialcristians van celebrar a Sitges, que es presenta ‘per acabar el mandat’. ‘Que ningú pensi que en un o dos anys en Duran plegarà com a president del Comitè de Govern’, va assegurar, tot dient que assumia ‘la responsabilitat per quatre anys’.

El líder socialcristià va parlar clar en la seva intervenció sobre la política d’aliances de Convergència i Unió amb Artur Mas i Felip Puig asseguts a la primera fila de convidats. Duran va ser rotund quan va afirmar que el pacte CiU-PSC ‘ahir i avui era el millor dels pactes possibles’.

Redacció
Redacció 19/10/2008

Duran i Lleida va fer la seva primera intervenció davant del plenari just abans que Antoni Castellà presentés el programa de la candidatura, l’única que es va presentar per dirigir Unió els pròxims quatre anys.

El líder d’Unió va voler tallar ‘interpretacions’ que s’han fet ‘aquests dies’ sobre que ‘potser comenci aquest mandat i ho deixi a mig mandat’. Duran va prometre que serà president del Comitè de Govern els pròxims quatre anys, tot i que no va fer cap més referència a què farà més enllà d’aquest mandat.

El dirigent socialcristià va assegurar sentir-se ‘amb la responsabilitat’ de tornar a liderar el partit, tot i reconèixer que és ‘conscient’ que hi porta ‘molts anys’. ‘Però amb la mateixa responsabilitat de la consciència que porto molt de temps’, va dir, també va argumentar raons per mantenir-se al capdavant del partit. D’una banda, va assegurar tenir la confiança dels militants, ‘no de tots’, però sí una ‘confiança majoritària’. A més, va afirmar tenir la ‘mateixa il·lusió’ que quan va ingressar al partit.

Tot i renovar el seu compromís al capdavant d’Unió per quatre anys més, Duran va voler ‘obrir l’horitzó a nous dirigents del partit’ i que aquests siguin ‘projectats’. Cal, va dir, ‘donar peu i pas a noves persones’, i va assegurar que seguirà delegant tasques a altres persones, tot citant a Josep Maria Pelegrí, Antoni Castellà i Joana Ortega.

El nou comitè de Govern està format per Josep Antoni Duran i Lleida, Guillermo Ángeles, Antoni Castellà, Núria de Gispert, Carlo Gallucci, Antoni Isac, Mercè Jou, Assumpció Laïlla, Marta Llorens, Josep Maria Martorell, Joana Ortega, Eva Parera, Josep Maria Pelegrí, Sònia Recasens, Fèlix Riera, Carles Sala, Salvador Sedó, Manuel Silva, Lourdes Ventolà, Marta Vidal, Josep Maria Vila d’Abadal.

A aquests 21, en els quals hi ha sis incorporacions noves, s’hi ha de sumar el catedràtic d’economia Eduard Berenguer, que entra a la direcció com a independent, un fet que es produeix per primera vegada. També es mantenen Llibert Cuatrecases com a president de la fundació d’Unió, i Concepció Ferrer, responsable de les relacions amb la UE.

Família, educació i ‘nouvinguts’

L’actual vicepresident executiu d’Organització, Toni Castellà, va ser l’encarregat de presentar davant els compromissaris els objectius del nou Comitè Executiu. Castellà va apel·lar als valors ‘sòlids i de futur’, uns valors que segons va dir cal ‘adaptar a la realitat que canvia’, però que en cap cas han de renunciar ‘a la seva essència’, perquè ‘són més vigents que mai’.

Castellà, en el que va ser un discurs breu, es va referir a la família, com a ‘eix vertebrador de la societat’, a l’educació, eix també que ha de definir el ‘futur’, donat que configura ‘el capital humà de les persones que conformen la nostra societat’. També va dedicar part del seu discurs a la immigració. En aquest punt va apel·lar a la necessitat d’integrar els ‘nouvinguts’. En aquest sentit Castellà va presentar Unió Democràtica com a ‘alternativa’ per defensar aquests valors, davant la ‘desestructuració social i nacional’ actual.

En clau interna del partit, Castellà va apostar per ‘obrir debat sense complexes i acabar de vegades amb allò políticament correcte’, i donar així ‘solucions reals a la nostra societat’. També va parlar de crear un partit ‘en xarxa’, amb estructures ‘més flexibles’ i ‘planes’ a la vegada ‘que introdueixin mecanismes d’avaluació de l’acompliment’. I es va referir també a la necessitat de ser ‘més permeables a la societat’, obrint ‘tot el partit a la societat civil’.

Castellà va acabar el seu discurs demanant el vot dels compromissaris per tirar endavant un projecte polític amb vista als que possiblement seran ‘els quatre anys més transcendents’ de la història d’Unió.