Segons Blàzquez, la catalanofòbia té moltes formes i totes “han anat incrementant” els darrers anys, mentre avançava el procés cap a la independència de Catalunya: dels insults, les amenaces, la incitació a l'odi o a la violència a Twitter a la “persecució” judicial amb denúncies i querelles per injúries, desobediència o delictes d'odi “contra persones que pengen cartells, tuiters o humoristes”. “Són atacs al pensament, la llibertat d'opinió, expressió o ideologia”, denuncia l'advocat, que alerta que “ja no són només amenaces, sinó fets concrets amb l'objectiu d'infondre por per tal que no s'expressin idees”.
En les seves paraules, aquesta situació estaria “desvirtuant” el delicte d'odi que recull el Codi Penal, ja que s'està utilitzant de manera “partidista”. “La majoria de denúncies de catalans acaben sent arxivades per la Fiscalia de delictes d'odi de Barcelona o se'ls perd la pista en traslladar-se a altres fiscalies provincials arreu de l'Estat; cosa que no passa en cas contrari”, explica el lletrat per denunciar la “doble vara de mesurar” de la justícia a l'Estat espanyol.
La catalanofòbia ja no és una qüestió d'extrems
“Abans, la catalanofòbia era pròpia d'aquella gent més extremista, de poca cultura. Ara s'ha generalitzat”, explica Blàzquez. I és que -com diu ell- el 'a por ellos' l'han cantat des de “famílies normals” a polítics com el popular Xavier Garcia Albiol (en plena campanya pel 21-D) o més d'un president autonòmic en els discursos nadalencs. “L'atac als catalans sembla bé a tothom i, a més, està emparat per la llei”, lamenta l'advocat.
Amb tot, insta a continuar “insistint” i “plantar cara” tant des de la societat civil com amb un “nou Govern que dugui a terme iniciatives per defensar els catalans políticament”.
Per què no es condemna la catalanofòbia?
El delicte d'odi està recollit al Codi Penal espanyol com aquell aplicable a qui “fomenti, promogui o inciti directament o indirectament a l'odi, hostilitat, discriminació o violència contra un grup, una part del mateix o contra una persona determinada per raó de la seva pertinença a aquell, per motius racistes, antisemites o altres referents a la ideologia , religió o creences, situació familiar, la pertinença dels seus membres a una ètnia, raça o nació, el seu origen nacional, el seu sexe, orientació o identitat sexual, per raons de gènere, malaltia o discapacitat”. Una definició que ha servit a la justícia espanyola per no castigar la catalanofòbia en no incloure els catalans en cap d'aquestes categories (sobretot, rebutjant la de nació), però que en canvi no ha tingut en compte a l'hora d'emparar judicialment col·lectius majoritaris i poderosos com els membres dels cossos de seguretat espanyols.
