La reunió a Barcelona de la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals ha servit com a ‘punt de sortida’, segons ha assegurat Carnicer, de la negociació del finançament. Ha estat en una reunió presidida pel mateix secretari general d’Economia i Finances, i amb el secretari general de Finançament Territorial, Juan Manuel López Carbajo, com a president de la part del govern espanyol. Cadascun d’ells ha tingut sis representants més de cada govern a la taula.
Carnicer ha volgut treure importància al fet que a la trobada no hi hagi assistit el secretari d’estat d’Hisenda, Carlos Ocaña, que és membre de la comissió. ‘No ens hem sentit degradats’, ha assegurat, tot rebutjant que aquest fet es pugui interpretar com que el govern espanyol dóna un perfil baix a les negociacions bilaterals amb Catalunya. De fet, a la reunió tampoc hi han assistit ni el conseller d’Economia i Finances, Antoni Castells, ni el vicepresident econòmic del govern espanyol, Pedro Solbes.
La Generalitat ha aprofitat la Comissió Mixta, la primera que es realitza amb un punt específic en l’ordre del dia sobre finançament, per lliurar als representants estatals un document amb les ‘pautes bàsiques’ on es defineixen ‘els continguts que entenem que ha de tenir el nou model de finançament’, segons Carnicer. Entre alguns dels elements hi ha un ‘restabliment de l’equilibri vertical’, de manera que ‘cada administració tingui els recursos que li correspon’ segons les seves competències.
El Govern també creu que l’Estat ha de fer una ‘aportació de recursos suplementària’ a la que fa en aquest moment i preveu que la ‘delimitació’ d’aquesta xifra serà una qüestió important en la negociació. Cal recordar que l’Estat vol mantenir el 50% dels recursos. El document de la Generalitat també demana que l’anivellament es faci a partir del que marca l’Estatut, a partir de la sanitat, l’educació i els serveis socials bàsics. També reclama canviar el criteri de distribució dels recursos, que consideren que no és ‘adequat’. En aquest sentit, Carnicer ha destacat la necessitat d’incloure ‘la població com a element essencial’. El document també parla de les actualitzacions del moment i remarca la data del 9 d’agost com a límit, tal com fixa l’Estatut.
Segons ha explicat Carnicer, els representants del govern espanyol han rebut el document, però no s’ha entrat en la discussió dels diferents punts. ‘No hi ha hagut resposta’, ha assegurat, tot afegint que no hi ha hagut per part seva ‘cap condicionament’ ni ‘cap document’. ‘Caldrà veure quina és la seva recepció’, ha afegit, tot dient que ‘tampoc era d’esperar que hi hagués una resposta instantània’.
Carnicer ha explicat que no hi ha hagut posicionaments per part de l’Estat respecte a qüestions com quins elements caldrà incloure en els mecanismes d’anivellament, però que la reunió ha servit per constatar ‘l’acceptació’ que s’inicia un procés que cal que s’acabi en la definició d’un nou model de finançament.
Un procés, doncs, que s’inicia amb l’acord de quins han de ser els mecanismes per portar-lo a terme. Les dues parts han acordat crear dos grups de treball, un relacionat amb els aspectes financers, que haurà de treballar en aspectes com al distribució de recursos o els mecanismes d’anivellament entre territoris, entre d’altres; i un segon grup de treball relacionat amb els aspectes tributaris, és a dir, tot allò que correspon a la capacitat normativa de la Generalitat en impostos com l’IRPF, o la cessió de tributs, entre d’altres aspectes. Aquests grups estaran formats per dues persones per cada part, tot i que s’hi podran sumar experts en les diferents matèries que es vagin tractant.
Per Carnicer, aquestes són dues àrees que ‘es diferencien suficientment’ i permeten ‘una dinàmica de treball’ pròpia. D’aquesta manera, es pretén ‘recórrer els propers mesos de forma intensiva’, tot recordant la data límit del 9 d’agost que fixa l’Estatut per arribar a un acord. De fet, Carnicer ha volgut deixar clar que aquesta és un data que ‘s’ha de complir’ i que això fa que hi hagi d’haver un ‘treball intensiu’ i posar ‘tota la capacitat de treball’.
Reforma de la LOFCA
D’aquesta manera, la Generalitat ha fet una valoració ‘positiva’ d’una reunió que ha servit per ‘posar en marxa el procés de discussió’, amb vistes al 9 d’agost. De fet, Carnicer ha remarcat que aquesta data també està assumida per l’Estat, ‘ja ho han dit en altres moments’ i ‘és una precisió que hi ha a la llei’ que no crea ‘cap dificultat’. Pel número dos d’Economia, ‘l’acord polític i la definició i la concreció dels aspectes s’ha de fer abans del 9 d’agost’.
Així, ‘més enllà dels efectes jurídics’, és a dir, dels canvis de llei que s’hagin de produir. Sobre una reforma de la Llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA), Carnicer ha recordat que ‘quan hi ha hagut un canvi de model de finançament, la seva reforma sempre s’ha aprovat entre el 29 i el 30 de desembre’, tot i remarcar que l’acord polític ha de ser anterior.
Lleialtat institucional i finestreta única
A banda del finançament, la Comissió Mixta també ha tractat altres aspectes, com l’aprovació del seu reglament. La Generalitat també ha donat compte a l’Estat d’una ‘petició de lleialtat institucional’ en relació amb l’Estatut bàsic de l’empleat públic, perquè és una norma estatal que ha generat unes despeses addicionals a la Generalitat que ‘s’han de compensar’. Carnicer ha remarcat que no s’ha de donar ‘contingut polític’ a aquest fet i ha assegurat que de moment només s’ha fet en aquest cas i que altres, com a la llei de dependència, s’està avaluant.
D’altra banda, també s’ha donat compte ‘d’avenços’ pel que fa a la creació d’un consorci tributari entre les agències tributàries catalana i de l’Estat, on s’ha arribat a acords amb la ‘finestreta única’, però no en altres. En l’anterior Comissió Mixta es va crear un grup de treball per a la creació d’aquest consorci i aquest dimecres han explicat fins on han arribat els seus treballs. Finalment, la Comissió Mixta ha servit per constituir un altre grup de treball per tal que delimiti en quins organismes de la Generalitat podrà designar-hi representants, d’acord amb el que estableix l’Estatut.
