Dijous, 5 d'agost de 2021 - Edició 1106
La República

Doctor, no podem tenir fills (I)

Segons les estadístiques, un 15% de les parelles en edat reproductiva ténen dificultats per aconseguir un embaràs. L’esterilitat, concepte que es defineix com la manca de capacitat per quedar gestant […]

Redacció
Redacció 22/09/2007

Segons les estadístiques, un 15% de les parelles en edat reproductiva ténen dificultats per aconseguir un embaràs.

L’esterilitat, concepte que es defineix com la manca de capacitat per quedar gestant després d’un any mantenint relacions sexuals periòdiques i sense protecció anticonceptiva, és un fenòmen propi de la nostre societat, on sembla que la incidència és cada cop major. D’entre altres factors socials que afavoreixen aquest fet, trobem l’augment de l’edat en la que es comença a buscar l’embaràs, la disminució de la qualitat seminal o el probable efecte de tòxics ambientals als que ens exposem.

Pel que fa a les causes de l’esterilitat, s’estima que en un 40% dels casos són d’orígen femení, en un altre 40% d’orígen masculí i que en un 20% dels casos la causa és una incompatibilitat entre els membres de la parella.

Entre les causes femenines que poden causar esterilitat trobem principalment l’edat de la dona, que fa disminuïr la quantitat i la qualitat de la reserva ovàrica de la que disposa en el moment en què pretén concebre. També són causes rellevants les anomalies en els nivells hormonals que causen transtorns ovulatoris o la endometriosi. Aquesta darrera, que correspon a la migració per part de cèl•lules provinents de l’úter a teixits situats fora d’aquest, pot causar una disminució de la qualitat oocitària així com de la funcionalitat de les trompes de Fal•lopi.

Pel que fa a les causes masculines, més enllà de les patologies de caràcter sexual que no permeten tenir unes relacions sexuals correctes, trobem principalment la disminució en la qualitat seminal. Aquesta disminució pot afectar tant al nombre total d’espermatozoides de l’ejaculat, a la qualitat del moviment que aquests presenten o a ambdues característiques alhora. Existeixen estudis que fan referència a la qualitat de la càrrega genètica que porten aquests espermatozoides, a banda de la seva quantitat i del moviment que presentin, però la seva indicació està restringida a casos concrets.

Al contrari del que vèiem en la dona, en l’home sembla que el pas dels anys no té un efecte tant important sobre la fertilitat.

El concepte de causes d’orígen mixte engloba aquells casos, cada vegada més freqüents a la consulta per esterilitat, en què ambdós membres de la parella pateixen alguna patologia lleu, que per sí sola no podria justificar una situació d’esterilitat, però en trobar-se en ambdós membres de la parella es potencien i dificulten notablement la fertilitat de la mateixa.

Determinar les proves diagnòstiques necessàries així com la conducta a seguir, requereix tenir en compte l’historial i la edat de cadascun dels membres de la parella. En tot cas, cal començar l’estudi per aquelles proves que, essent les més bàsiques i senzilles de realitzar, ens aportin una major quantitat d’informació.

Donada la importància d’un estudi complert de la parella, que ens guiarà sobre si és necessari dur a terme tractaments de reproducció assistida o no i sobre quins serien els més adients en el cas que fos necessari aplicar-los, aquest tema serà tractat properament en aquesta mateixa secció.

imatge

 Josep Oliveras
 Biòleg. Màster en tècniques de reproducció assistida