- Publicitat -
El seminari, organitzat per Liadh Ní Riada i amb el suport d’ELEN i els grups de l’Esquerra Unitària Europea (GUE) i els Verds-Aliança Lliure Europea, s’allargarà tot el dia, i compta amb la participació, entre d’altres, de la directora de la Plataforma per la Llengua, Neus Mestres. “El que demanem és que les institucions europees considerin les agressions i discriminacions lingüístiques com un atac als drets fonamentals”, ha explicat Mestres a l’ACN.
Els Estats no s’ho prenen seriosament
Segons ella, alguns estats no es prenen encara prou seriosament la situació, tot i que en el cas del català hi ha “casos greus, agressions fins i tot físiques i insults”. “Els estats membres no s’ho prenen seriosament, caldrien sancions i que cada vegada més es vagin coneixent aquests casos, que es posin sobre la taula”, ha recordat.
“Hem de mantenir la pressió”, ha explicat Davyth Hicks, que considera “brillant” l’informe que a elaborar la Plataforma per la Llengua, titulat ‘Si me hablas en catalán se suspende el juicio. Els drets lingüístics en via morta’, i que ja es va presentar a Brussel•les el 17 de març. “Aquesta situació no és acceptable a l’Europa del segle XXI, necessitem mesures per protegir la gent”, ha remarcat Hicks.
Racisme ètnic
Segons ell, la UE ja obre procediments d’infracció per qüestions de racisme ètnic i això s’ha d’ampliar a les qüestions lingüístiques. “Volem els mateix tipus de mesures, procediments d’infracció, contra Espanya i fins i tot França, per aquestes discriminacions a llarg termini que veiem com sistèmiques”, ha remarcat. Davyth Hicks ha remarcat que la qüestió “està esdevenint un tema de drets humans”. “Així com teníem el racisme i vam lluitar-hi en contra durant anys, creiem que la discriminació lingüística és un tipus de racisme i tothom, tant la societat civil com la UE, ha d’actuar en contra, perquè és inacceptable”, ha reiterat.
Diferents partits, mateix obectiu
L’organitzadora del seminari, Liadh Ní Riada, ha celebrat que tot i que són de “diferents partits polítics” hi ha eurodiputats que comparteixen “l’espai comú” de protegir les diverses llengües europees. “Volem una directiva de llengües, una com cal, que es pugui implementar. Fem molt per protegir espècies en perill d’extinció de tot tipus, i hauríem de mirar de protegir les nostres llengües, és la nostra cultura, la nostra herència, hem de celebrar la diversitat i garantir no només que la protegim, sinó que es manté per a les properes generacions”, ha afirmat a l’ACN. Ní Riada considera que impulsar una “estratègia col•lectiva” pot arribar a ser “molt útil al Parlament Europeu” per arribar a assolir aquesta normativa.
L’eurodiputada irlandesa, del Sinn Féin, ha destacat que els parlants de llengües com el català o l’irlandès no les haurien de descriure com a “llengües minoritàries” perquè llavors sembla que se la consideri “de segon rang”. Ní Riada ha lamentat la situació del català que considera “absolutament inacceptable”. “El que s’ha fet és horrible, hi ha probablement molt més problemes en termes de drets humans, la situació és pitjor, que el que veiem a Irlanda”, ha indicat en referència a les denuncies plantejades per la Plataforma per la Llengua.
Respecte per la diversitat lingüística?
Al seminari, titulat ‘Respecte per la diversitat lingüística? La discriminació de la llengua a la UE’, hi han participat els eurodiputats catalans Josep Maria Terricabras (ERC) i Ramon Tremosa (CDC), el valencià Jordi Sebastià (Compromís) i el basc Josu Juaristi (Bildu), entre d’altres. També hi han participat els experts català i valencià Miquel Strubell i Ferran Suay.
Publicitat
