La vista per sentència del cas de la Llibreria Europa es farà el pròxim dijous a l’Audiència de Barcelona, davant l’expectació de diferents col·lectius de defensa dels drets humans que consideren inacceptable que Pedro Varela no sigui condemnat per negació del genocidi nazi.
Després de la sentència del 1998, el propietari de la Llibreria Europa, un establiment de venda i distribució de llibres prohibits i d’apologia del nazisme, va recórrer la decisió de l’Audiència de Barcelona de condemnar-lo per negació del genocidi al·legant que l’article 607.2 del Codi Penal era inconstitucional.
Els magistrats del Tribunal Constitucional li van donar la raó i el novembre passat van declarar inconstitucional la part de l’esmentat article que penalitza la negació dels genocidis, apel·lant a la llibertat d’expressió, però van mantenir com a vàlida la part que condemna la justificació dels genocidis.
Les entitats de defensa dels drets humans consideren intolerable que la negació d’atrocitats passades, com l’extermini nazi, puguin ser negades amb impunitat i demanen una revisió del Codi Penal per castigar-la, seguint la línia del Tribunal Europeu de Drets Humans que en repetides ocasions ha defensat que el dret a la llibertat d’expressió no empara la negació dels genocidis.
En una roda de premsa en què les associacions han explicat el seu punt de vista, el secretari de la Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya, Antoni Guirado, ha aprofitat les imminents eleccions generals per demanar una modificació del Codi Penal ‘perquè Espanya continuï sent un país on negar el que va passar sigui delicte’.
En la mateixa línia, la presidenta de SOS Racisme, Begoña Sánchez, s’ha mostrat partidària d’una revisió de la llei per penalitzar amb claredat la negació de grans crims històrics ‘perquè implica el menyspreu a les víctimes i posa en perill la democràcia’.
Davant el buit jurisprudencial que hi ha en aquesta matèria, la representant de SOS Racisme ha alertat del perill que pot comportar una sentència que estableixi antecedents impunes sobre la negació del genocidi nazi, ‘que obri la bretxa a teories revisionistes’.
Per part d’Amical de Mauthausen, Rosa Torán ha considerat la sentència de ‘retrocés important’ perquè ‘era un motiu d’orgull que Espanya contemplés com a delicte la negació i justificació de l’holocaust’.
En defensa del poble gitano, el president d’Unió Romaní, Juan de Dios, també ha afirmat que la negació del genocidi nazi ha de ser considerat un delicte i ha defensat que als ‘racistes no se’ls ha de donar ni aigua’ perquè són ‘incitadors de l’odi i l’enfrontament’.
