- Publicitat -
Block admet que la situació del català a l’escola ‘és única’, ja que la resta de llengües co-oficials de l’Estat no s’ensenyen amb un sistema com el de la immersió. ‘És veritat que Catalunya és única a Espanya per fer-ho tot en català a l’escola, però hi ha moltes raons per les quals això ha evolucionat d’aquesta manera, entre elles que la implantació del català era molt més forta que la d’altres llengües cooficials’, explica.
Amb tot, Block considera que el model actual funciona i no està d’acord en canviar-lo. De fet, creu que les dificultats temporals d’alguns alumnes que arriben des de fora parlant només en castellà són poc representatives. El professor explica que coneix casos de gent de la resta d’Espanya que avui dia ‘està fent de professor en català’, en un exemple del que considera el bon funcionament del model lingüístic.
Pocs recursos
En aquest sentit, creu que hi ha qüestions ‘més urgents’ a resoldre que la de la llengua, i lamenta que tant els defensors de la immersió com els seus opositors no se n’adonin. ‘Em sembla molt bé que els pares i la gent en general a Catalunya protestin contra aquesta interlocutòria com a insult a Catalunya, però també és un insult tenir un sistema d’educació amb un fracàs escolar -amb joves que deixen l’escola sense titulació- del 30% o més’, lamenta. ‘Si la gent està protestant per la política lingüística no està mirant les retallades que s’estan fent, sobretot en educació’, afegeix, criticant que ‘uns i altres’ desviïn l’atenció del que ell considera el problema real, que és bàsicament una ‘manca de recursos’ en educació.
‘El problema de fons són els governs que per una banda diuen que l’educació és molt important però per l’altra no estan disposats a posar-hi massa diners, ni tan sols en temps de bonança’, critica Block. ‘A Espanya, en general, i també a Catalunya, hi ha una història d’invertir poc en educació, recerca i desenvolupament, especialment en comparació amb altres països europeus. El problema és gairebé estructural, sistèmic’, remarca. ‘A Catalunya, i arreu d’Espanya -on encara hi ha uns nivells de fracàs escolar més alts- es pagarà molt cara’ la poca inversió en educació, alerta Block.
La llengua, una qüestió política
Block defensa que el debat actual sobre la immersió lingüística és una ‘qüestió política’. Al darrere, hi veu un Partit Popular que ‘tira la pedra i amaga la mà’. L’acadèmic admet que si el Tribunal Superior de Justícia obliga la Generalitat a acatar la sentència ‘pot arribar a ser un primer pas cap a l’eliminació del català a l’escola’. ‘Si tu comences a donar algunes classes en castellà, qui no et diu que al cap d’un temps ja no ho fas tot en castellà. Obres la porta, potser, a un segon recurs que diria que ja que fem la meitat de les classes en castellà, perquè no tenim també escoles només castellanes’, argumenta.
Block considera que la interlocutòria és ‘un repte a un sistema molt establert’. ‘Si algú sap una mica de política educativa sap que no es pot canviar d’un dia per l’altre un sistema’, assegura el doctor, que no veu factible introduir el castellà com a llengua vehicular, especialment en terminis tan curts com els que marcava la interlocutòria.
El model lingüístic, raons pràctiques i de fons
‘Des de fora algú podria dir, quin mal faria fer assignatures en castellà?’, explica Block. ‘Però si s’hagués de fer un canvi d’aquest tipus s’hauria de pensar molt’, afegeix, remarcant que caldria trobar nous llibres de text, nous programes i recursos econòmics per adaptar-se al sistema castellà. ‘Aquesta interlocutòria és curiosa en el moment actual, perquè ara estan retallant en educació a la Generalitat i a tot l’Estat espanyol. Hi ha menys recursos econòmics, i també socials i culturals. Si s’ha de fer aquest canvi, com el pagaran?’, es pregunta el professor.
‘Però també cal preguntar: quines assignatures fas en castellà i quines en català? I quines són les conseqüències de fer matemàtiques en castellà en comptes d’en català, o al revés?’, afegeix. Un possible escenari, pronostica, seria que els nens catalans ‘comptessin en castellà’, per exemple, igual que ja feien ‘algunes persones grans’ catalanoparlants que es van escolaritzar durant el temps franquisme, o que tinguessin el castellà com a llengua ‘de raonament’. Una situació que serà així ‘si és el que vol la gent’, diu Block, però que il·lustra ‘l’abast de les conseqüències’ del tipus de sistema educatiu que té un país.
Publicitat
