Crònica negra de la CUP de Tarragona, un precedent de #CUPINADA

Context: com és la CUP a Tarragona?

L'any 2014 la CUP a Tarragona són pocs i malavinguts. La ciutat té aproximadament 140.000 habitants, dels quals al voltant d’una vintena són col·laboradors de la CUP. D’aquests, només paguen quota i són militants la meitat: uns 12.

Preàmbul: la llista municipal

Un debat intern de l’assemblea de Tarragona (un debat intern és una reunió de tots els militants on es prenen decisions estratègiques i el que s’hi acorda va a missa) va decidir que el protocol de vot per a escollir la llista municipal es faria en dues rondes. A la primera tothom era elegible i es podia votar a qui es volgués. Després es faria una segona votació amb els 5 més votats per elegir-ne l’ordre de la llista. El resultat va ser el següent: en primer lloc va quedar el militant Òscar Adrià, en segon lloc Laia Estrada, en tercera posició Aitana De la Varga empatada amb Marc Ferrer i en cinquè lloc Júlia Crusat. Aquestes cinc persones s’havien de tornar a presentar a la segona votació per saber quin seria l’orde definitiu.
 

És curiós saber que perquè la vintena de persones que havien de votar no tinguessin problemes, el període de la primera votació va ser d’una setmana sencera, amb alternances per custodiar l’urna precintada i deixant-la sota pany i forrellat totes les nits.

Mai es va celebrar la segona ronda

Sorprenentment, la segona ronda de votació mai es va produir. En un altre debat intern sense orde del dia i sense que ningú en fes acte pertinent, qui havia quedat número 4, Marc Ferrer, va proposar, amb el vistiplau de la número dos, Laia Estrada, una nova llista sense necessitat de realitzar una segona votació. La nova llista deixava com a definitiu el següent orde: Laia Estrada de número 1, Jordi Martí de número 2 (que no havia arribat ni a la cinquena posició i que actualment és regidor) i en tercera posició Aitana de la Varga, en quarta Marc Ferrer i el cinquè lloc obert per algun corrent de l’esquerra independentista.
 

Tal com ha pogut saber directe!cat, la proposta va agafar descol·locats als presents a la reunió i, aprofitant la confusió, es va aprovar. Tot i així, com ja hem dit, el debat intern no va tenir una acta formal que expliqués el contingut de l’acord.

Davant l’estupor d’alguns militants allà presents i d’altres que no havien estat al debat intern en qüestió, es va enviar un e-mail informatiu explicant clarament que la decisió de no fer una segona ronda de votacions era una tupinada en tota regla.
 

Immediatament, Laia Estrada i el seu seguici van acusar als militants que no van acceptar que ella fos la número 1 sense segona volta que eren uns manipuladors, que només hi havia interès d’anar a la llista per ser regidors i cobrar un sou (això va dir qui actualment és regidora que cobra un sou).

La solució flower-power

Davant de la descomunal tensió i mala maror entre les dues Cups de Tarragona, es va decidir formar una “Comissió de pau” per redreçar la situació. El més xocant és que en comptes de fer venir gent d’una altra territorial, s’escullen 3 persones de la mateixa assemblea afins a Estrada. Tots els intents d’aquesta comissió és intentar persuadir a qui havia estat més votat, Òscar Adrià, dient-li que “no era tan greu” que Laia Estrada fos la número 1.

Embolica que fa fort

La “comissió de pau”, com no podia ser d’una altra manera, fa aigües per tot arreu i fracassa estrepitosament. En conseqüència, el sector crític amb la autoimposada número 1 porta el cas a la Comissió de Garanties que depèn de la CUP nacional.

La cúpula de Tarragona vol fer net

 

Els afins a Estrada en una assemblea ordinària van acordar per votació expulsar un grapat de militants, els que segons ella fan més soroll. Entre aquests s'hi troba Toni Teixidó i Òscar Adrià, que acabarà cedint davant la pressió.

Els militants expulsats, amb el suport d’alguns altres esparverats per la deriva que duu la direcció de Tarragona, reclamen una resolució d’urgència al òrgan pertinent de la CUP nacional. Creuen que se’ls han vulnerat els drets perquè només té la potestat d’expulsió de militants la Comissió de Garanties de la CUP i no les assemblees locals i territorials. Per sorpresa de la CUP de Tarragona la sentència especifica que s’han de readmetre els militants expulsats.

Estrada va més enllà

Creient injusta aquesta decisió, el sector d’Estrada també porta una denúncia a la comissió de garanties contra els militants readmesos titllant-los de mentiders i manipuladors.

El cas arriba a les mans

 

Segons fonts implicades, aquí és quan es va produir l'intent d’agressió de José Estrada, pare de la Laia, al militant Toni Teixidó. Abans però, han volgut deixar clar que el pare de la número 1 de la CUP a Tarragona mai havia anat a cap assemblea i que, quan aquesta va passar a manar, llavors sí. L’Intent d'agressió va passar a l’octubre 2014. En Toni havia tingut un accident i havia estat apartat de les assembles durant un temps perquè va patir una fractura cranial. Quan va decidir tornar a una assembla per a reobrir el debat sobre les llistes que Estrada ja havia aconseguit calmar, encara convalescent i amb un collarí protegint-li les cervicals, va reobrir el debat i fou el moment que el pare d’Estrada intentà pegar-li. Segons una testimoni, fins a tres persones van fer falta per aturar-lo. El que no van poder aturar els intrèpids salvadors de Teixió van ser els insults en castellà del pare d’Estrada que va etzibar a viva veu. Ara el cas està judicialitzat.

Unitat i fidelitat al líder

No és el primer cop, i més d’un lector ho deu saber per amics que té a la CUP, que s’observa un culte i seguidisme al líder dins de la CUP, a nivell territorial o nacional, que a vegades és inquietant. La gran majoria de testimonis afins a Estrada neguen que es produís tal agressió autoprotegint-se.

 

Amistats des de dalt

Gent pròxima a Laia Estrada han explicat a directe!cat el to dictatorial i contundent de la cupaire tarragonina. Laia Estrada havia estat membre d’Endavant, la línia dura, on va tenir molta relació amb Anna Gabriel i, sobretot, amb Isabel Vallet.