La llei és la mateixa tant a Ripoll com a L’Hospitalet
L’article 32.3 de la llei de Política Lingüística de la Generalitat ho diu ben clarament: “La senyalització i els cartells d'informació general de caràcter fix i els documents d'oferta de serveis per a les persones usuàries i consumidores dels establiments oberts al públic han d'ésser redactats, almenys, en català. Aquesta norma no s'aplica a les marques, als noms comercials i als rètols emparats per la legislació de la propietat industrial”.
Una de les finalitats d’aquesta llei és la de vetllar per una especial protecció de la llengua catalana, que és la que la necessita tant per la quantitat reduïda de parlants (uns 11,5 milions), com per la seva difícil existència enmig de dues llegües amb molts més parlants com són el francès (uns 77 milions) i el castellà (uns 500 milions).
El digital unionista pressuposa que la gent que viu a l’Hospitalet, no entendrà la informació retolada en català, ni molt menys té dret a rebre-la en aquesta llengua. Crónica Global, doncs, discrimina un sector de la població en base a la seva procedència, sota el prejudici que per ser de l’Hospitalet només poden entendre el castellà, una pràctica també tipificada a la llei. Malauradament per ells però, el sistema d’immersió lingüística ha acostat a la majoria de les famílies a més a més del castellà la llengua catalana, tot i els entrebancs provinents de l’Estat.
