Criden a confeccionar una gran coalició unitària independentista al Congrés dels Diputats

Manifest en defensa d’una candidatura unitària independentista

El propassat 22 de maig de 2011 l’independentisme basc va aconseguir uns resultats electorals que ningú es podia imaginar: 953 regidors i el 30% de les alcaldies, convertint-se en la força política amb més representació als municipis bascos. Moltes han estat les circumstàncies d’aquest èxit, però sense cap mena de dubte la clau ha estat que per primer cop al País Basc diferents formacions de caire sobiranista han deixat enrere les seves diferències, han fet un pas endavant, i han presentat una candidatura independentista unitària, en favor de l’objectiu comú d’aconseguir la independència d’Euskal Herria.

Conscients de les diferències existents entre Catalunya i el País Basc pensem que s’ha d’agafar l’experiència de la unitat de l’independentisme basc com a exemple a seguir també a Catalunya, per tal d’aconseguir la unitat independentista, sense la qual ens serà impossible assolir l’Estat propi. És per això que les persones i entitats sotasignants fem arribar el següent manifest a les executives nacionals de Candidatura d’Unitat Popular (CUP), Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Democràcia Catalana (DCat), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Iniciativa Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA), Reagrupament Independentista (RCat), Solidaritat Catalana per la Independència (SI) i Unió Democràtica de Catalunya (UDC).

AFIRMEM:

1. Catalunya és una Nació espoliada per Espanya. Cada any més de 22.000 milions d’euros dels nostres impostos marxen de Catalunya cap a Espanya -en concepte de solidaritat-, i no tornen, representant un 10% del PIB català. Tal com han reconegut diversos economistes internacionals això és una situació injusta i insostenible que només ens porta a l’empobriment

2. Catalunya és una Nació amb història, cultura i llengua pròpies. La sentència del Tribunal Constitucional de juliol de 2010 contra l’estatut del 2006 és un atac contra la voluntat majoritària del poble català, expressada democràticament en referèndum el 18 de juny de 2006, i és també la constatació de la manca de voluntat de l’estat espanyol de reconèixer els drets nacionals de Catalunya. Tot això evidencia que l’etapa autonomista s’ha esgotat, i ho avalen sentències posteriors del Tribunal Suprem, en aplicació de la sentència del TC, contra la llengua i cultura catalanes que fan pensar que en els propers anys viurem un període d’involució de la nostra autonomia i les nostres llibertats.

3. Catalunya mai ha renunciat al seu dret a l’autodeterminació. De l’enquesta del CEO del mes de juliol de 2011 es desprèn que amb un 70% de participació el 60% del catalans i catalanes votarien a favor de la independència de Catalunya. De la mateixa enquesta es desprèn que la majoria de catalans i catalanes creuen que la independència seria la solució als problemes econòmics i identitaris de Catalunya. El sentiment independentista és, per tant, majoritari a Catalunya.

4. Tot i que l’independentisme és majoritari a Catalunya aquesta majoria no es veu reflectida en l’actual arc parlamentari.

SUBRATLLEM:

1. El suport social de l’independentisme no es veurà mai representat políticament fins que els diferents partits de caire sobiranista no siguin capaços d’unir-se entre ells, amb l’únic objectiu d’assolir l’Estat propi.

2. En política, la unió fa la força. La divisió dins de l’independentisme dispersa el vot i fa que aflori la sensació de “vot útil”, provocant que molts independentistes es decantin per votar opcions electorals més fortes -allunyades de l’independentisme-, fomenta l’abstenció i condueix Catalunya cap al bipartidisme.

DEMANEM:

1. Una gran coalició transversal formada per Candidatura d’Unitat Popular (CUP), Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Democràcia Catalana (DCat), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Iniciativa Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA), Reagrupament Independentista (RCat), Solidaritat Catalana per la Independència (SI) i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), amb l’objectiu d’assolir l’Estat propi.

2. L’inici immediat de converses entre les forces polítiques a les que va dirigit aquest manifest per tal d’assolir una candidatura independentista unitària de cara a les eleccions al Congrés dels Diputats del 20 de novembre de 2011.

3. Que pel bé de Catalunya cal que totes les forces polítiques implicades deixin enrere les seves diferències, treballin en allò que els uneix i siguin lleials a Catalunya. Caldrà ser generosos i fer renúncies, però si ens en sortim la terra serà lliure.

4. Que cada membre de la coalició decideixi internament els membres de les llistes electorals, i que posteriorment es pacti la llista final de la coalició entre els seus membres en funció de la representativitat de cada membre, respectant sempre el principi de generositat, per a que tots els membres de la coalició disposin de candidats amb possibilitats reals de ser elegits, la qual cosa garantirà la transversabilitat de la coalició.

5. Que en el cas del Parlament de Catalunya la llista es confeccioni en blocs de quinze candidats composats per representants de tots els partits integrants a la coalició en un ordre que caldrà definir en els acords previs.

6. Que es pacti un full de ruta cap a la independència, seriós, creïble i viable, fent servir l’actual marc legal, o superant-lo si és necessari. El compliment d’aquest full de ruta ha de ser la raó de ser de la coalició.

7. La missió de la coalició és la de governar per assolir l’Estat propi, i si això no és possible fer una oposició coherent amb la defensa dels interessos de Catalunya, però denunciant cada dia que la solució als problemes de Catalunya és la independència.

8. La reedició d’aquesta coalició en totes les futures fites electorals: Parlament Europeu, Congrés dels Diputats Espanyol, Parlament de Catalunya i Eleccions Municipals.

9. L’obertura de la coalició a partits de la Catalunya Nord, Illes Balears i País Valencià, i la col·laboració de la coalició en iniciatives similars que pugin sorgir en els territoris de parla catalana.

     
Visca Catalunya lliure!