Dimecres, 28 de juliol de 2021 - Edició 1098
La República

Còrsega

Poble conscient de no ser una regió més de França, la història del Còrsega és plena de reivindicacions per a l’autogovern que, malgrat les freqüents divisions internes, han aconseguit trobar […]

Redacció
Redacció 25/10/2008

Poble conscient de no ser una regió més de França, la història del Còrsega és plena de reivindicacions per a l’autogovern que, malgrat les freqüents divisions internes, han aconseguit trobar una escletxa en la dinàmica centrípeta i homogeneïtzadora de l’Estat francès. Actualment, els partits corsos i una activa societat civil malden per la protecció i la promoció del valuós patrimoni cultural, lingüístic i mediambiental de l’illa.

Còrsega, avui

Durant els últims anys, aquesta illa mediterrània ha avançat força cap a l’autogovern. El 1991 la Regió de Còrsega va convertir-se en la Col·lectivitat Territorial de Còrsega (CTC), amb la qual cosa va adoptar un estatut particular dins de la república francesa. Això li donà certa autonomia política i administrativa, gràcies a la qual té l’organització més descentralitzada de França, amb un sistema únic al país gal i semblant a altres països descentralitzats d’Europa. A les eleccions autonòmiques de l’any següent les forces nacionalistes corses van obtenir més suport que mai, superant el 25% dels vots.

Més tard, l’any 2001, una modificació de la llei francesa va atorgar encara més competències a la CTC, de manera que actualment gaudeix de poders sobre fiscalitat, energia, medi ambient, educació, llengua corsa, transports, agricultura, cultura i turisme, entre d’altres. Vegeu el lloc de la Col·lectivitat Territorial de Còrsega.

Pel que fa a la representació política, els partits sobiranistes corsos estan vivint una època de canvi i reestructuració de les aliances. Al Parlament nacional, una clivella separa les formacions autonomistes -A Chjama Naziunale i U Partitu di a Nazione Corsa- de les independentistes -Corsica Nazione Indipendente-. A les darreres eleccions, l’any 2004, aquests partits es van presentar units sota la coalició Unione Naziunale, la qual va obtenir vuit escons d’un total de 51, però a principis de 2008 es van separar. Llavors el líder de CNI, Jean-Guy Talamoni, va declarar que “feia mesos que la separació estava feta”.

El principal motiu de discòrdia dins del nacionalisme polític cors ha estat sempre la postura en relació amb la lluita armada que mantenen alguns grups independentistes de Còrsega. Talamoni va declarar arran del trencament que entre les diferències que separen els dos grups hi ha “la visió diferent sobre la independència i la lluita armada, de la qual nosaltres som solidaris mentre que ells condemnen sistemàticament”. Vegeu la notícia a Nationalia.

Actualment el Front d’Alliberament Nacional de Còrsega (FLNC) és el principal grup armat independentista actiu a l’illa, si bé al llarg de la història hi ha hagut diverses organitzacions i branques del mateix FLNC. L’any 2003 el FLNC va anunciar una treva, que va trencar l’any 2005. Des de llavors, aquest grup ha protagonitzats alguns episodis de violència, principalment amb atemptats bomba contra edificis institucionals francesos i infraestructura turística.

Mesos després del trencament de la coalició Unione Naziunale, els partits independentistes van anunciar la formació d’un nou partit unitari el proper 2009, Corsica Libera, que comptarà amb el consens de Corsica Nazione Indipendente, Rinnovu Naziunale, Accolta Naziunale Corsa-Partitu Sucialistu per l’Indipendenza i Strada Diritta. Vegeu la notícia a corsematin.com.

A part de les reivindicacions d’autogovern, el nacionalisme ha estat tradicionalment molt vinculat amb la lluita mediambiental i la defensa del litoral, que avui es materialitza en l’oposició al PADDUC (Pla d’Ordenació i Desenvolupament Durable de Còrsega). En aquest cas, autonomistes i independentistes s’han unit i s’han afegit al Front Uni-Fronte Unitu, format per desenes d’organitzacions, sindicats i organitzacions diverses. Vegeu el manifest d’aquesta nova plataforma.

Dades generals

Població: 279.000 habitants (2006)
Superfície: 8.860 km2
Institucions: Consell Executiu de Còrsega i Assemblea de Còrsega
Ciutats importants: Aiacciu, Portu-Vecchjiu, Bastia
Administració estatal: França
Llengua territorial: cors i lígur
Llengua oficial: francès
Data de la festa nacional: 8 de desembre
Cultura religiosa: cristiana catòlica

imatge*Nationalia és un diari digital d’àmbit europeu, especialitzat en nacions sense estat, llengües minoritzades i pobles no representats. Està impulsat pel CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions), i s’actualitza diàriament en català i anglès.