Diumenge, 8 de Desembre de 2019 - Edició 500
La República

Contra la por: Rajoy i arguments.

Diversos caps d’estat i el secretari d’estat d’EEUU van amenaçar Eslovènia de no reconèixer-la ni admetre-la a la UE. Al dia següent de la seva declaració d’independència ja hi negociaven i el 2008 presidia la UE. I això és el que passarà a Catalunya, les amenaces es quedaran en res quan el poble català pronunciï la seva voluntat majoritària

Redacció
Redacció 25/09/2015

L’estratègia de la por contra els arguments i la il·lusió
 
Les amenaces de l’Estat arriben contínuament, conra la il·lusió d’un projecte nou, transversal i col·lectiu pretenen estendre la por, i una de les estratègies més utilitzades és la de plantejar una Catalunya desemparada, fora de la UE, en una imatge catastròfica d’un país que ha perdut el rumb. Tot plegat per evitar posar sobre la taula uns arguments que ni existeixen ni són sòlids. Tanmateix, davant d’una victòria dels partits del sí,  l’Estat espanyol no podrà fer més que conformar-se amb el que democràticament hagi decidit el poble català.
 
El cas d’Eslovènia ens ho explica
 
Encara que diguin el contrari, no és la primera vegada que passa. Quan Eslovènia va declarar la independència, diversos caps d'estat van amenaçar que mai l'admetrien a la Unió Europa. El dia següent, hi negociaven i el 2008 va arribar a presidir la institució europea.
 
Tal com diu Rajoy, la nacionalitat espanyola i europea no la perdrem
 
De fet, encara que el nou Estat no entrés directament dins de la Unió Europa, la ciutadania europea per a les persones mai es perd perquè és un dret individual que no es pot suprimir. En aquest sentit, ahir sense voler-ho, el president de l’Estat espanyol va confirmar-ho. Durant la seva entrevista a Onda Cero va quedar clar que els catalans no perdran la nacionalitat espanyola en cas de secessió, i precisament per això tampoc la nacionalitat europea, lligada a l’anterior.
 
L’euro tampoc és un problema
 
La UE no pot expulsar més de 7 milions dels seus ciutadans. És més, Catalunya podrà mantenir l'euro com a moneda sigui quina sigui la seva situació dins d'Europa, tal i com ho han fet Andorra, Mònaco o Montenegro.
 
I si l’entrada no és directa, tampoc ho notaríem
 
En el cas que hi hagués un hipotètic procés de transició per entrar dins de la Unió Europa, Catalunya podria acollir-se sense problemes a diversos tractats de lliure circulació i comerç, com Islàndia, Noruega o Suïssa. El pragmatisme és l'essència de la política internacional i a cap estat li convé que Catalunya quedi fora de la UE, sobretot a Espanya, que perdria la principal porta cap a Europa.
 

Relacionats