Dimarts, 3 d'agost de 2021 - Edició 1104
La República

Com serà la Catalunya independent?

La doble nacionalitat, cooficialitat del català i el castellà i l'amnistia judicial per als encausats el 9N són alguns dels articles que conté la llei de transitorietat jurídica presentada aquest dilluns per JxSí i la CUP.

Redacció
Redacció 28/08/2017
JxSí i la CUP han donat a conèixer aquest dilluns en roda de premsa el contingut de la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la Catalunya independent si surt el 'Sí' al referèndum de l'1-O.
 
Es tracta del text normatiu sobre el qual dependrà tot el marc legal des del referèndum fins a la consolidació definitiva del nou estat.
 
La llei de transitorietat conté 89 articles. Segons la proposta, la sobirania nacional recauria a Catalunya fins a l'aprovació de la Constitució catalana. La Catalunya independent fa seus el dret i tractats de la UE i reconeix la doble nacionalitat catalana i espanyola. Així, es contemplen els que tenen la nacionalitat catalana d'origen i l'adquirida.
 
Amnistia judicial
 
La proposició de Llei de Transitorietat preveu que els jutjats i tribunals hauran d'arxivar o anul·lar els processos penals contra investigats o condemnats per “conductes que cerquessin un pronunciament democràtic sobre la independència de Catalunya o la creació d'un nou estat de manera democràtica i violenta”.
 
A més, en el capítol judicial, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya se substituirà pel Tribunal Suprem, màxim òrgan judicial, que tindrà una Sala de Garanties Democràtiques equivalent a l'actual Tribunal Constitucional espanyol. Com a òrgan de govern judicial es crearà, entre altres una comissió mixta entre el Suprem i el Govern.
 
Funcionaris i prestacions socials
 
Es preveu que tots els funcionaris que treballin a Catalunya puguin seguir fent la seva funció però no estaran obligats a fer-ho. Per facilitar la incorporació de persones es preveuen processos més ràpids
 
Sobre les prestacions socials, la llei de transitorietat jurídica diu que: “Es reconeix el dret a percebre les prestacions socials públiques, incloses la Seguretat Social i altres sistemes alternatius, reconegudes a l'entrada en vigor d'aquesta llei. Es reconeixen també els períodes de cotització al sistema de Seguretat Social realitzats al territori de Catalunya, a efectes de carència i de càlcul, així com al d'altres estats d'acord amb el dret de la UE i els convenis internacionals aplicables”.

Eleccions en sis mesos

La llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república estableix en l'article 87.1 un termini de sis mesos entre el referèndum de l'1 d'octubre i les eleccions constituents, en cas de victòria del 'sí'. Aquest període de mig any és anomenat procés constituent. La norma també preveu que de les eleccions constituents en surti una Assemblea Constituent, que substitueix l'actual Parlament, i que serà vigent en el període en què es redactarà la Constitució.

Segons la llei de transitorietat, la constitució catalana s'hauria d'aprovar per una majoria de tres cinquenes parts o bé per majoria absoluta si no és possible. Tot i que la norma que s'ha presentat aquest dilluns no ho estableix, JxSí i la CUP creuen que el període per redactar la constitució catalana hauria de ser aproximadament de sis mesos. Així doncs, un any després de l'1-O se celebrarien les primeres eleccions de la república catalana després que la constitució fos ratificada en un referèndum.