Autor: Joan Garcia del Muro
Editorial: Bromera
Col·lecció: Textures, 15
Pàgines: 196
Any d’edició: 2007
RESSENYA
Un dels aspectes més paradoxals i inquietants de la societat actual és la necessitat d’autoenganyar-nos que solem sentir els humans quan cometem errors. La cultura contemporània no només no estimula intel·lectualment la ciutadania, sinó que, ben al contrari, aquieta els ànims i adorm les consciències. És per això que s’aconsegueix “silenciar” qüestions d’una transcendència enorme, com és el cas del genocidi de Ruanda, que va ocórrer a la vista de tots sense que, en realitat, ningú el veiés. De la mateixa manera, ara anomenem “intervenció humanitària” allò que era una declaració de guerra, i un assassinat d’innocents es coneix com a “guerra contra el terror”.
La ceguesa voluntària ens porta, no a arreglar les coses, sinó a afirmar que s’han arreglat; no a denunciar les injustícies, sinó a minimitzar-les; no a intervenir decididament en la defensa de la dignitat humana en els indrets on es produeixen transgressions flagrants dels drets humans, sinó a mirar cap a un altre costat.
Joan Garcia del Muro (1961), és doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Actualment és professor a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull, a Barcelona, i a l’institut de secundària Mercè Rodoreda de l’Hospitalet de Llobregat. Ha publicat, entre altres, Ser y conocer, Història de la filosofia, El pensament ferit, Totalitarisme postmodern i Ficcions còmplices.
