Barcelona absolutament ingovernable
La situació post electoral deixaria la capital de Catalunya en una espècie de col·lapse ideològic. Per primer cop en la història, fins a vuit partits assolirien la representativitat. BCN en Comú, d’Ada Colau, obtindria 11 regidors, darrera hi hauria CiU que n’obtindria 8 (perdent-ne 6). Ciudadanos, a l’alça, assoliria els 6 regidors. El PSC passaria de ser segona a quarta força, i Collboni s’hauria de conformar amb només 5 regidors. PP (amb una gran davallada) i ERC (augmentant només 2 regidors) empatarien a 4, i la CUP entraria amb 3. El ventall de coalicions possibles és tant ampli com difícil de configurar, i el bloc independentista (15 regidors) i l’unionista (15) empatarien, amb una alcaldia ambigua (11).
A quins interessos serviria Colau com alcaldessa?
Les possibilitats de pacte són tant múltiples que la teòrica alcaldessa, si el CIS l’encerta, necessitaria picar d’aquí i allà per aconseguir suports estables o, bé, aplicar la geometria variable, com va fer Artur Mas en la seva primera legislatura. Amb dos blocs clarament configurats i empatats a regidors (l’unionista i l’independentista), Colau segurament intentarà tirar de l’eix esquerra-dreta per provar de cercar aliances a l’hora de pactar pressupostos o tirar endavant algunes mesures del seu programa.
El paper del sobiranisme, fer servir la clau
Si finalment aquests fossin els resultats, i Colau truca a la porta d’ERC o CUP (ha descartat qualsevol aliança amb Xavier Trias), aquests partits tenen el deure d’actuar en clau nacional a l’hora d’exigir contrapartides per a donar el seu suport. És aquí on la ingovernabilitat de la ciutat es farà evident. Es fa difícil de creure que Colau pugui arribar a sumar en una mateixa votació que contempli alguna contrapartida i que sumi a la mateixa vegada C’s i ERC. L’única solució és que Barcelona en Comú sigui valenta i aposti amb fermesa pel nou país. Només així podrà governar la capital de Catalunya amb solidesa.
El procés, en perill
Les expectatives que s’han creat al voltant d’un pacte per l’alcaldia de Barcelona entre CiU i ERC, no haurien d’haver passat mai de la simple especulació. Les dues forces no han sumat mai en democràcia suficient com per arribar a la majoria absoluta. És per això que no ens ha de fer preocupar a priori el procés. Ara bé, la pèrdua de l’alcaldia per part de CiU i el creixement dels recels entre CiU i ERC per aquest motiu poden desestabilitzar el procés. Caldrà fer servir el seny i evitar que aquests resultats no afectin el procés, que ja passa per un moment delicat. Trias no acaba de convèncer i Bosch ha estat víctima de l’efecte mediàtic d’Ada Colau. La CUP entra i un petit sac de vots independentistes, importants en aquestes eleccions, es perdran en la candidatura de SI+RCat.
