Han confirmat la seva presència els presidents de la Generalitat Valenciana, i de Múrcia, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder; així com diversos alcaldes, cambres de comerç, diputats i alts representants del Consell de la Unió Europea, els ministres de transports de Bèlgica i Hongria, representants del Parlament Europeu i dels Estats i regions membres.
A més de demanar el compromís del govern espanyol en la inclusió del corredor mediterrani com a via ferroviària prioritària de la Unió Europea, Joan Amorós també recorda que un cop s’inclogui caldrà que hi hagi les inversions econòmiques suficients per garantir un bon funcionament. És per això que entre les reivindicacions que del manifest també es demana que les inversions en les vies prioritàries no depenguin exclusivament dels Estats sinó que siguin coordinades per la Unió Europea.
Pirineus vs. mediterrani
FERRMED afirma que ha de confiar en la paraula de Blanco però tem que l’executiu espanyol segueixi en la seva línia d’entorpir el desenvolupament d’aquesta infraestructura i recorda que encara hi ha un tram de via única entre Tarragona i l’Hospitalet de l’Infant i que no hi ha connexió d’alta velocitat entre Barcelona i València, les dues ciutats més importants econòmicament després de Madrid.
Per ara el govern espanyol s’ha compromès a demanar que el corredor mediterrani s’inclogui en la xarxa prioritària europea però també ho ha fet amb l’Eix central dels Pirineus. En un moment de crisi econòmica es tem que l’executiu de Zapatero s’hagi de decantar per una o altra infraestructura i, en aquest sentit, es va veure com un gest simptomàtic que el govern espanyol convoqués abans de l’estiu els ministres de Transports de la UE a Saragossa.
Una via ‘anticrisi’
Amorós defensa que si s’hagués invertit fa 25 anys en el corredor mediterrani hi hauria hagut un major desenvolupament industrial i logístic que hauria aixecat l’economia. Recorda que l’Estat espanyol ha estat beneficiari de fons europeus que s’han invertit en potenciar una ‘Espanya radial’ invertint ‘molt amb molt poca rendibilitat’. Estudis realitzats per FERRMED calculen que l’execució la implantació dels estàndards i la inclusió del corredor mediterrani a la xarxa principal transeuropea significaria uns beneficis globals de 67.000 milions d’euros entre 2016 i 2045.
L’Estat espanyol, un cas únic
L’Estat espanyol és l’únic estat implicat en el corredor mediterrani que, tot i el potencial econòmic d’aquesta via, no hi ha abocat recursos i esforços. Amorós matisa que si bé es pot parlar d’endarreriments en el calendari per part de l’Estat francès, el govern està ‘completament d’acord amb les tesis de FERRMED’. ‘Almenys hi ha una planificació clara’, s’exclama en recordar que després de molt d’esperar ‘encara és hora’ que el govern espanyol presenti la seva planificació.
