La diputada de CiU Irene Rigau ha presentat un paquet de 412 esmenes que ‘milloraran molt la LEC’. Per a Irene Rigau, rere la intenció de Maragall de procurar més poder als ajuntaments en la gestió de les escoles, s’hi amaga una voluntat de fer créixer el pes del Ministeri d’Educació i Ciència en detriment de la Generalitat.
La diputada convergent també ha criticat la redacció actual del text que limita el ventall d’escoles que els pares poden escollir pels seus fills. ‘I si prefereixo portar la meva filla a una escola que està al cantó del meu lloc de treball, o decideixo portar-la a la mateixa on ha estudiat sempre la meva família?’ s’ha preguntat Rigau. La Llei ‘ha d’harmonitzar’ el dret a l’educació dels seu fills amb el dret d’escollir en quina escola volen que el primer es faci efectiu.
Rigau també ha criticat que la nova Llei no aposta decididament per la modernització de l’escola i no aprofita les avantatges, que les noves tecnologies ofereixen, per retallar la distància entre pares i escoles i fer als primers més partícips en l’educació dels seus fills.
Per al PP la LEC repeteix errors de la LOGSE
El diputat popular Rafael López ha criticat que la nova llei ‘no soluciona els errors de la LOGSE’. López ha reclamat que es restitueixi el reconeixement als professors, es respecti ‘la seva llibertat de càtedra’, i es redueixi la ‘càrrega burocràtica’ amb la qual han de lidiar cada començament de curs. López també ha avisat del perill que el tram final s’acabi convertint en ua discusió entre Maragall i Rigau per veure ‘a qui se sembla més la criatura’.
López, que ha anunciat que en breu el seu grup parlamentari presentarà una proposta de calendari escolar alternativa a la del conseller Maragall, ha carregat amb duresa contra ERC. ‘És retrògrada i antidemocràtica’ la decisió d’Esquerra de sostreure als pares d’escollir la llengua d’escolarització dels seus fills. El PP ha presentat 534 esmenes a la LEC.
Ciutadans presenta més esmenes que ningú
Ciutadans ha presentat 602 esmenes a la nova llei educativa. El diputat Antonio Robles ha reconegut que els hagués resultat més fàcil ‘fer-ne una de nova’. Ciutadans ‘no volia la llei però es si fa que com a mínim serveixi per a l’educació’, però aquest no és el cas per a Robles. ‘No és una llei d’educació’, ha criticat.
Robles ha al·ludit, com ja va fer ahir, al document de bases de la llei de cinema que vol impulsar el conseller de Tresserras per qüestionar si resulta lògic ‘que els ciutadans puguin escollir entre el català o el castellà a les sales de cinema però no a les escoles que eduquen els seus fills’.
