El constant augment del trànsit terrestre transfronterer, especialment el de mercaderies planteja ‘la qüestió de la capacitat de les infraestructures existents, que actualment són les mateixes que fa 125 anys’, han informat mitjançant un comunicat. Segons totes les estimacions, els corredors viaris poden quedar ‘col·lapsats molt aviat’ per l’intens moviment de mercaderies a llarga distància que travessa els Pirineus, amenaçant la capacitat de desenvolupament econòmic de la península i limitant les possibilitats d’intercanvi entre les regions frontereres. Per això, afirma Casadesús, ‘la transferència de la carretera al tren és ja una necessitat peremptòria’.
El diputat convergent ha explicat que ‘en aquests moments no hi ha més projectes que les línies d’alta velocitat d’Irun i La Jonquera i la línia de Canfranc –tancada des de fa més de trenta anys- però que figura com a proposta del govern espanyol com a eix ferroviari central dels Pirineus’. Casadesús ha recordat que a principis del segle XX hi havia un compromís ferm entre el govern espanyol i el francès d’internacionalitat de la línia refrendada en l’aspecte econòmic, ja que la suma de despeses de construcció s’assumia a parts iguals entre els dos estats. També que el 1928 un Real Decret llei autoritzava la conversió en amplada europea el conjunt de la línia de la Tour de Querol-Puigcerdà-Ripoll-Barcelona. ‘Aquest decret mai ha estat derogat i convertia aquesta línia ferroviària en un eix internacional de primer ordre’, lamenta Eudald Casadesús.
Pel diputat de Convergència i Unió ‘la desídia en el manteniment i la manca d’inversions en aquesta línia ha estat evident, fins a l’extrem que en algunes ocasions ha arribat a perillar la seva continuïtat’. Malgrat això, ha afegit, ‘aquesta línia continua enllaçant Barcelona i París a través de la Tour de Querol mantenint el seu estatus internacional, i per tant la demanda de construcció del ramal Puigcerdà-Andorra la reforçaria, tot donant servei a tres estats: Espanya, Andorra i França’.
Donat que en el llibre blanc del transport de la Comunitat Europea es considera prioritària la permeabilització dels Pirineus i l’increment de les seves capacitats de transport especialment les ferroviàries, consideració que encaixa amb la potenciació de l’eix ferroviari Barcelona – Ripoll- Puigcerdà – la Tour de Querol – Toulouse – París que, amb poques dificultats, podria adaptar-se a l’amplada europea complint el Real Decret signat el 1928.
Casadesús també ha recordat que l’actual Pla d’Infraestructures del Transport de Catalunya inclou el desdoblament de la via de tren entre Barcelona i Ripoll per a realitzar-se fins a l’any 2026, i també preveu la millora del tram Ripoll-Puigcerdà-La Tour de Querol fins a l’any 2026. Per aquest motiu i donat que aquestes inversions ja previstes ‘seran sens dubte un impuls molt significatiu’ per garantir la internacionalitat de la línia, el diputat de CiU considera que ‘seria molt necessari analitzar la conveniència d’instal.lar l’ample europeu des de Ripoll fins a la Tour de Querol i fins al futur ramal de connexió amb Andorra. Per tant cal que el govern de la Generalitat, també faci les gestions necessàries amb el Ministeri de Foment per tal que es comenci l’estudi informatiu per implantar les vies d’ample europeu des de Ripoll fins a les fronteres francesa i andorrana’.
