Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

El Parlament aprova la Llei de Cinema per normalitzar el català a les sales

|

- Publicitat -

El projecte de llei del cinema que impulsa el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació ha arribat aquest dimecres al tràmit final, la votació al Parlament, amb l’aval del Consell de Garanties Estatutàries, el qual, a petició del PPC, ha dictaminat la constitucionalitat i estatutarietat del text.

La llei, un dels projectes estrella d’aquesta legislatura, ha comptat amb els vots a favor del tripartit i de CiU, i ha arribat al ple amb 140 esmenes (27 de CiU -dues fetes després del dictamen del Consell de Garanties-, 10 del PSC-CpC, ERC i ICV-EUiA posteriors al dictamen, 75 del PPC -dues després del dictamen- i 28 del grup mixt).

Publicitat

CiU ha intentat endarrerir les quotes

Precisament les dues esmenes de CiU d’última hora volien retocar l’article 18 -el que fixa el 50% de català- per incorporar-hi el condicional i així deixar en suspens les quotes, que s’establirien en un futur, tal com us explicàvem aquest dimarts. Així, el text proposat pels convergents (pdf) proposava que els reglaments hauran de ‘contribuir a la normalització del català i que podran establir, si cal, quotes de pantalla que garanteixin, en còmput anual, l’exhibició de versions catalanes’. L’esmena ha estat rebutjada.

Aquest ‘si cal’ és la partícula lingüística que relativitza el redactat de la Llei, ja que de prosperar l’esmena de CiU no seria la Llei de Cinema qui fixaria les quotes en defensa del català, sinó que correspondria als posteriors reglaments estudiar, ‘si cal’, la necessitat de fixar aquests límits.

Segons ha explicat el diputat Jordi Cuminal a directe!cat, des de CiU preferien fixar les quotes als reglaments que desenvoluparan la llei, i d’aquesta manera ‘intentar arribar a acords amb el sector’ a posteriori, mentre que la proposta del tripartit fixa les quotes pel llei, ja d’entrada. ‘Aquesta és la diferència de manera de fer entre Convergencia i Esquerra’ ha dit Cuminal, per qui la diferència rau entre ‘imposar’ i ‘dialogar’, una expressió utilitzada per la federació nacionalista des de l’inici del tràmit parlamentari.

Cuminal ha volgut defensar que CiU ha estat sempre per les quotes, malgrat creure que no és a la Llei on han de figurar. El diputat també ha defensat que és ‘gràcies a CiU’ que la llei perseguirà també els exhibidors i no només els distribuïdors a l’hora de complir amb la llengua catalana. Precisament aquesta és una de les esmenes d’última hora incorporades pel tripartit, i d’aquesta manera es pretén que, un cop distribuïdes, el 50% de còpies en català s’arribin a exhibir.

Una llei necessària

La llei fixa el marc normatiu que ha de regir la industria cinematogràfica i audiovisual pel que fa a la producció, la distribució, la comercialització, la promoció, la projecció internacional i l’exhibició de pel·lícules i altres obres audiovisuals. La normativa obliga a distribuir en català el 50 per cent de les còpies de les pel·lícules, una quota d’aplicació progressiva que s’haurà d’aconseguir durant els pròxims cinc anys, amb la possibilitat d’ampliació d’aquest termini dos anys més si s’arriba a un acord amb el sector. L’incompliment d’aquesta quota es podrà sancionar amb una multa de fins a 5.000 euros per còpia distribuïda que no s’ajusti als criteris lingüístics fixats.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut