En el text de la moció, la Comissió de la Dignitat afirma que el Ministeri de Cultura incompleix la llei de retorn 21/2005 amb una ‘actitud de dilatar el retorn dels documents’, i insta el govern espanyol a ‘convocar de manera immediata’ la comissió entre la Generalitat i l’Estat per finalitzar el procés d’identificació dels documents catalans; ‘establir un calendari’ pel seu retorn i fer-ho abans d’acabar aquest any.
El membre del secretariat de la Comissió de la Dignitat Pep Cruanyes ha presentat el text de la moció acompanyat del diputat de CiU al Congrés Jordi Vilajoana, la diputada d’IU-ICV al Congrés Carme Garcia i el portaveu d’ERC al Congrés, Joan Tardà. No hi ha hagut cap representant del grup socialista, tot i que Cruanyes ha assegurat que els va comunicar el seu suport.
De fet, el Parlament de Catalunya ja va aprovar el 29 de març de 2007 una moció en aquest sentit amb el vot a favor de tots aquests partits, inclòs el PSC.
Només el PP no ha contestat a la proposta de moció de la Comissió, tot i que és previsible que hi voti en contra. No obstant això, Cruanyes ha destacat que alguns ajuntaments de Catalunya han aprovat per unanimitat la moció, com a mostra de suport, i comptant amb el vot positiu del grup popular d’aquests consistoris.
Pep Cruanyes ha criticat l’actitud del ministre de Cultura, César Antonio Molina, perquè, segons ha dit, ha ‘paralitzat el procés de devolució dels papers i no se sap fins quan serà aquesta paralització’. El representant de la Comissió de la Dignitat considera ‘molt greu’ que l’estat no compleixi la llei de retorn, ‘però és encara més greu’, ha afirmat, que això afecti a unes persones que van ser perseguides i espoliades pel règim franquista’.
Cruanyes ha afegit que ‘les víctimes d’aquella repressió estan esperant des de fa 68 anys’ el retorn dels seus documents, i ha criticat Molina per haver dit que s’ha de revisar la llei quan, segons ha dit, ‘el sistema de treball ja està establert’ i no té cap sentit la paralització del procés.
De fet, en la primera reunió la comissió mixta entre el Ministeri de Cultura i la conselleria de Cultura, quan Carme Calvo encara era ministra, els tècnics ja estaven acabant d’identificar el fons documental per posar en mans d’una comissió catalana aquest inventari i procedir a la digitalització dels documents que encara s’han de tornar –agrupats en set caixes d’un total de 507 que ja s’han tornat.
Pep Cruanyes ha afegit que el ministre Molina ‘ignora la llei’ quan diu que ‘el retorn està condicionat a la creació d’un patronat que especifica la llei de la memòria històrica. ‘Una cosa no té res a veure amb l’altra’, ha dit, ja que ‘els articles 1 al 6 de la llei de retorn i la disposició addicional segona ja especifiquen que l’arxiu de Salamanca es convertirà en un centre documental de la memòria històrica, i per tant això ja està regulat’, ha insistit.
‘No estem fent una cosa banal sinó un reconeixement després d’una dictadura, a través d’una llei –de 2005- que restitueix la dignitat a les víctimes’, ha dit Cruanyes. ‘No és de rebut utilitzar qualsevol mena d’argument per negar aquest dret, i internacionalment seria incomprensible’, ha afegit, fent referència que la Comissió de la Dignitat ja ha rebut el suport de més de mil catedràtics i tècnics d’arreu del món sobre aquesta qüestió.
A més de la moció proposada per la Comissió de la Dignitat que presentarà ERC amb una esmena de suport de ICV i CiU i, probablement, del grup socialista, l’entitat també ha convocat pel pròxim 21 d’octubre, a les cinc de la tarda, un ‘acte cívic’ i concert al Palau Sant Jordi, obert a tota la ciutadania per un preu de quatre euros, i que comptarà amb l’actuació dels cantautors Raimon, Maria del Mar Bonet, Pep Sala i de l’actor Toni Albà. L’acte el presentarà el periodista Antoni Bassas i el filòsof Josep Maria Terricabras llegirà un manifest.
La Comissió de la Dignitat també ha rebut el suport d’altres noms coneguts com l’escriptor i Premi Nobel de literatura José Saramago, l’artista Antoni Tàpies, l’historiador Paul Preston, el músic Carles Santos o els escriptors Jordi Coca i Àngel Duarte, així com l’expresident del Parlament de Catalunya, Heribert Barrera.
