La proposta reclama a l’Estat espanyol que impulsi la reforma del reglament de Llengües perquè es garanteixi ‘la plenitud de drets lingüístics dels ciutadans europeus catalanoparlants, vascoparlants i galaicoparlants, i demana també al govern espanyol que ‘implementi amb caràcter immediat’ l’acord del 27 d’abril del 2009 entre l’Estat i el Tribunal de Justícia de la UE per permetre l’ús de les seves llengües cooficials en la correspondència amb els ciutadans espanyols i els residents a l’Estat.
A més, CiU insta el govern espanyol a vetllar per ‘l’estricte compliment’ dels terminis de resposta establerts en la comunicació entre la Representació Permanent de l’Estat a la UE (REPER) i les institucions i organismes comunitaris.
Drets reconeguts, però que s’incompleixen
CiU recorda que l’11 de desembre de 1990 es va aprovar la ‘resolució Reding’ sobre llengües a la Comunitat Europea que apostava per reforçar des de les institucions europees la comunicació en català cap als ciutadans, però que més enllà d’aquest gest inicial, fins el 2005 no es va reconèixer el dret dels catalanoparlants a dirigir-se i ser respostos per les institucions europees en la seva llengua.
Per fer-ho possible es van signar un conjunt d’acords però el 6 de maig del 2010 un informe fet per Horitzó Europa va constatar que no es compleixen i que les respostes sol·licitades triguen més dels 15 dies de termini establerts al Codi de Bona Conducta Administrativa de la UE.
Per tant, segons CiU, ‘la millor manera de garantir la plenitud dels drets dels ciutadans catalanoparlants es afrontar la revisió i modificació del Reglament’ que es produeix cada vegada que es produeix una ampliació de la UE i s’ha de reconèixer oficialment les llengües dels nous estats membres.
Al 2007 Irlanda va promoure una modificació per aconseguir que l’irlandès fos llengua oficial, un precedent que es pot utilitzar ara per fer el mateix amb el català, el basc i el gallec.
