Títol: ‘Certtuds immediates‘
Autor: Miquel Bauçà i Rosselló
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa, 300
Pàgines: 302
Any d’edició: 2007
RESSENYA
Certituds immediates és l’última i monumental obra del llegat pòstum del gran poeta mallorquí Miquel Bauçà. Seguint el camí que va iniciar amb El canvi, i que va anar perfilant-se amb Els estats de connivència, Els somnis i Rudiments de saviesa, Miquel Bauçà desgrana la seva particular visió del món amb una lucidesa obsessiva i penetrant, amb un afany comprensiu i compendiós, que busca i troba, alhora, el sentit i la incertesa del real. Amb la cantarella dels seus heptasíl·labs, Bauçà ens parla de tot allò que el va portar a un aïllament extrem, a viure i morir sol: els nacionalismes, la gregarietat, les consignes col·lectives; i, també, l’amor i el sexe, els somnis i la mort.
Miquel Bauçà (Felanitx 1940-Barcelona 2004) és un dels grans autors de la literatura catalana del segle XX. La seva mort solitària, que ha trasbalsat el món literari, ha fet encara més enigmàtica la figura d’un autor que només coneixíem pels seus escrits. Carrer Marsala (1985), el seu debut narratiu, va confirmar el talent d’un autor que ja havia enlluernat amb Una bella història (1962), el seu primer poemari. És autor de la novel·la L’estuari (1990) i de dues nouvelles aplegades al volum El vellard. L’escarcellera (1992). La seva obra estrictament poètica es troba a Obra poètica (1959-1983), publicada a Empúries l’any 1985. Posteriorment va publicar també El crepuscle encén estels (1992). Bauçà va alternar la poesia i la narrativa fins a la publicació d’El canvi (1998), punt culminant de la seva obra i inici d’un projecte poètic-enciclopèdic que va anar aprofundint en les seves obres posteriors, Els estats de connivència (2001), Els somnis (2003), Rudiments de saviesa (2005) i Certituds immediates, aquestes dues últimes publicades pòstumament.
