La mostra repassa la història de la pirateria, íntimament lligada a la història de la navegació, i guia al públic per un món ple de referents terribles i romàntics. Estris de navegació com astrolabis o portolans es combinen amb reproduccions d’armes de l’època –trabucs i ballestes– i maquetes de torres de defensa. Unes torres que s’han pogut admirar ‘in situ’ el dissabte i diumenge al matí en la visita guiada amb bicicleta als masos fortificats de Torroella de Montgrí i rodalies. Una segona visita guiada que també ha tingut igual o superior èxit han estat les dues que s’han efectuat a la Meda Gran, veritable refugi de pirates en l’antiguitat, de difícil visita actualment a causa de l’elevada població de gavians i habitada únicament, fins no fa gaire, pel faroner.
En aquesta 3a edició de la fira ‘Pirates i corsaris’, qui no volia tant d’exercici i emocions fortes ha pogut escollir pujar al Corsari Negre, ancorat a l’espigó de llevant del port de l’Estartit, i visitar els camarots o portar el timó amb l’ajuda del capità Morgan i la seva tripulació. Paral·lelament, els més petits s’han pogut entretenir amb el castell inflable pirata o amb els tallers de plastilina, maquillatge i pintura situats al moll. A migdia, una sessió de contes d’aventures ha atret l’atenció d’una trentena d’infants. ‘Hi havia força mainada tot i lluitar amb el vaixell pirata, que estava fent un espectacle a la mateixa hora’, ha comentat amb ironia el contacontes David Planas.
Segons Planas, la literatura de pirates no s’assembla al guió de les pel·lícules de Hollywood del gènere com pot ser el cas de Pirates del Carib. ‘En absolut. L’imaginari dels contes és molt més senzill, adequat i pedagògic’, ha assegurat. ‘Els pirates no són dolents, no maten i no saquegen sinó que passen certes aventures, que és el que més commou als nens’, ha continuat Planas amb èmfasi. Segons aquest actor, membre del grup Vadecontes, ‘cada edat té el seu tipus de conte’. ‘Pel que fa als més petits, funcionen millor les rondalles d’animalets, de noves paraules i colors’, ha afirmat. ‘Si són una miqueta més grans, els hi agraden els contes de coses més properes com les històries de nens: que tenen por, que es porten bé/ malament o que passen petites aventures’, ha comentat.
‘I finalment hi ha els més grans, a partir de 10 anys, que ja no volen tant els contes sinó històries i llegendes on hi hagi una mica més d’epopeia’, ha finalitzat Planas.
