Diumenge, 25 de juliol de 2021 - Edició 1095
La República

Cèl·lules mares: Yes, we can

La victòria de Barack Obama a les eleccions per a President dels Estats Units ja ha començat a reavivar algunes polèmiques. Entre d’elles, la del finançament públic a les investigacions […]

Redacció
Redacció 15/11/2008

La victòria de Barack Obama a les eleccions per a President dels Estats Units ja ha començat a reavivar algunes polèmiques. Entre d’elles, la del finançament públic a les investigacions amb cèl·lules mare, que va ésser prohibida pel que és actualment president en funcions, George Bush, tan bon punt va arribar al poder. Aquest ha estat un dels punts inamovibles de la seva política, fins a l’extrem de veure’s obligat a exercir el seu dret a veto per a rebutjar una Llei aprovada pel Senat que adjudicava fons públics a aquesta finalitat.

La raó aportada per a pendre aquesta decissió segons Bush era que les cèl·lules embrionàries provenen d’embrions humans que són destruïts i que cal partir que cadascun d’ells és una vida humana amb la seva inherent dignitat.

En canvi, John Podesta, encarregat de la transcisió demòcrata, va manifestar a la cadena Fox la possibilitat que el nou president entrant fes valer les seves atribucions executives per tal d’anular algunes de les decisions que havia adoptat l’anterior govern sense passar pel Congrés, com ara les referents a aquest assumpte.

La resposta a aquestes afirmacions per part del Vaticà no s’ha fet esperar i el cardenal mexicà Javier Lozano Barragán, amb una gran visió de futur, va afirmar que les cèl·lules mare embrionàries “no serveixen per res i mai han curat a ningú”. Va afegir a la vegada que no es tracta d’objeccions morals, relatives a la dignitat de l’embrió, sinó al fet que a efectes pràctics aquestes línees d’investigació encara no han donat cap benefici. En canvi, el Vaticà recolza investigacions amb cèl·lules mare adultes i de cordó umbilical perquè segons ell, aquestes sí que s’han mostrat efectives.

No obstant, tot seguit va afegir que “el que construeix a l’home és bo i el que el destrueix és dolent i per tant cap home pot ésser utilitzat com un mitjà per a salvar-ne a un altre”.

I és que, tal i com demostra aquesta darrera afirmació, en el fons del debat sobre la conveniència de la investigació amb cèl·lules mare embrionàries o adultes, existeix un component ètic important: per a aconseguir cèl·lules mare embrionàries cal partir d’embrions, mentre que per a obtenir cèl·lules mare adultes es parteix d’algun teixit d’un adult, sovint del moll de l’os.

Són per tant dues línies d’investigació diferents en quan a complexitat i potencial: és probable que la utilització de cèl·lules mare adultes sigui aplicable a més curt termini, però també és cert que el nombre de patologies que potencialment es podrien curar també és molt menor.

No obstant, cal celebrar el canvi de punt de vista de l’església respecte aquest debat, que sembla ser que ara se centra en la utilitat de la tècnica i no en dogmes morals. Amb aquest punt de partida, sembla fàcil justificar una major inversió per tal que els resultats arribin quan abans millor.

imatge

 Josep Oliveras
 Biòleg. Màster en tècniques de reproducció assistida