Entre Catalunya i la traïció a Catalunya
Un dels impediments per a la presentació del pacte entre Podemos, Iniciativa i PC, és precisament PC. De moment només s’ha pogut triar un nom “Catalunya Sí que es Pot”, però la pugna per escollir el cap de llista continua a hores d’ara encenent els fòrums interns de debat. La irrupció de l’aliança independentista amb un candidat d’esquerres ha estat un altre cop que ha sacsejat la ja de per sí fràgil formació rupturista de la monja Forcades.
“Seguim treballant i no donarem el vist-i-plau a cap pacte ni prendrem cap decisió sense haver-ho debatut, treballat i aprovat prèviament als òrgans i espais amb què ens hem dotat de manera democràtica per al nostre funcionament”. Embolica que fa fort. Forcades no tanca la porta a res, malgrat que tot apunta a que acabarà traint els ideals fundacionals del partit que va crear i s’allistarà a les ordres de Pablo Iglesias. L’aliança populista diu que redactarà una Constitució Catalana dins el marc de l’Estat espanyol, una cosa absolutament impossible de fer, veient com va acabar l’Estatut, i també el 9N.
Tot això dificulta el procés d’entesa entre les forces de la confluència d’esquerres, que estan tenint molts problemes a l’hora de trobar un candidat, mentre els independentistes tornen a tenir molt clar que els tripulants de la nau han de remar, tots junts, sí o sí cap a Ítaca. Forcades haurà de decidir si puja a aquest vaixell, tal i com deia el seu manifest inicial, o es torna a perdre en flotilles llibertàries que albiren Madrid a l’horitzó.
