En un acte d’un marcat caràcter solemne els presidents d’Aragó i Catalunya han volgut refermar l’esperit de col·laboració entre les dues administracions. Tot i això el president de la Generalitat ha dit que ‘Catalunya i Aragó tenen el deure de respectar el llegat que han rebut i el que és de cadascú’. A tall d’exemple ha parlat del patrimoni cultural, del natural i de l’històric. José Montilla ha dit: ‘hem de saber aprofitar les potencialitats i els recursos d’aquestes zones per treure rendiment’.
El president Montilla ha destacat el sentiment d’arrelament a un territori i d’orgull de la terra que han fet que molta de la gent de la Ribagorça, en aquest cas no hagin deixat aquestes zones i hagin contribuït a mantenir-les. El president Montilla s’ha mostrat partidari de col·laborar i de millorar les relacions interregionals entre Aragó i Catalunya, una unió que sempre ha existit i ha anat per damunt de les divisions administratives dels dos territoris.
El president d’Aragó, Marcelino Iglesias, ha dit que la Ribagorça és un bon exemple de col·laboració des de fa 1.000 anys i que avui exemplifiquen que ho volen seguir fent. Iglesias ha manifestat que sempre que aquestos dos territoris han anat junts, ‘han escrit els millors episodis de la seva història’. Tot i això el president Iglesias ha recordat que entre aquestes dues zones encara hi ha problemes per solucionar com el de l’art sacre de la franja, actualment encara en litigi, o el de l’aigua. Iglesias ha dit que estan disposats ‘a afrontar els problemes que encara tenen com a veïns’. El president d’Aragó ha dit que ‘si dos bisbats tenen un problema ho hem de solucionar entre tots’.
Marcelino Iglesias ha acabat referint-se a la problemàtica sorgida a l’Aran arran d’un atac d’un ós a un caçador. Iglesias ha dit que, si s’opta per tenir óssos potser s’acabarà ‘sense tenir pagesos, aspecte que no seria beneficiós ni per l’Aran ni per cap altre territori’.
El president del Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça, Joan Peralada, ha estat l’encarregat d’explicar les principals línies d’actuació del Pla pilot Ribagorça Romànica. Peralada ha dit que consta de 3 eixos: el sector primari, les iniciatives privades i les associacions sense ànim de lucre. A cadascun d’aquets eixos s’hi destinarà una tercera part del pressupost anual. En total una inversió d’uns 6 milions d’euros.
D’aquesta prova pilot de dinamització d’una zona rural en formen part 14 ajuntaments: 3 de Catalunya i 11 d’Aragó.
Peralada ha dit que s’ha de convertir en un referent estatal de dinamització i desenvolupament territorial aconseguint crear llocs de treball, garantir la continuïtat dels pagesos, millorar les telecomunicacions o ajudar a la remodelació de petites i mitjanes empreses.
