- Publicitat -
Els resultats són molt clars, les eleccions amb la participació més alta de la història ha dictat sentència. La República catalana té majoria absoluta al Parlament de Catalunya. La victòria simbòlica d'Arrimada és una anècdota en comparació la gesta que ha aconseguit l'independentisme. Ni el 155, ni l'empresonament ni l'exili, ni el pressupost de les forces unionistes ni la pressió mediàtica ha pogut derrotar el moviment que clama per una República.
Una campanya excessivament partidista per l'independentisme
Durant la campanya varen insistir, “això serà entre Ciutadans i Esquerra”. Varen repetir, “a Girona balla un diputat entre ERC i C's”. Varen explicar, “separats hi ha més opcions de millorar els resultats”. Al final cap d'aquestes afirmacions fou certes. La realitat és que l'efecte Puigdemont s'ha imposat després d'una campanya on el missatge de qui fa pocs mesos les enquestes li donaven 40 diputats ha navegat amb afirmacions inversemblants en pro d'una aliança amb els comuns dels 8 diputats.
L'efecte Puigdemont
Quan va començar la campanya els republicans van reclamar autocrítica per valorar per què la República no es va desplegar, avui es llepen les ferides. Han teixit un missatge marcat pel dol mentre Junts per Catalunya feia una crida a l'èpica, visible amb la resistència de Puigdemont que intervenia com fos a tots els actes -impossible per un empresonat-. L'independentisme necessitava sentir que encara es podia guanyar, i això ho ha sabut transmetre més una llista plena d'independents sense carnet polític que no pas un partit històric amb més de vuitanta anys d'història i cap cas de corrupció. Moment d'una autocrítica severa.
Toca fer Govern, i fer via
L'escenari que deixa les eleccions del 21 de desembre és el d'una entesa obligada, i amb Junts per Catalunya amb l'autoritat, sense cap tipus de complex, que Puigdemont o qualsevol de la seva llista, ha de ser el nou president de la Generalitat. Perquè s'ha vist que anar separats ha regalat la imatge de la victòria a Ciutadans però ha deixat clar que el retorn del president a l'exili és una prioritat per a l'independentisme. No oblidem que Puigdemont ha capgirat totes les enquestes. És moment de deixar-se de disputes partidistes i fer via. Exigir a l'Estat el retorn dels presos polítics i els membres del govern legítim a l'exili i derogui el 155. I sí, també exigir a Europa la seva mediació. Les eleccions amb més participació de la història han deixat molt clar el mandat democràtic.
Publicitat
