L’informe de Seopan separa l’inversió segons les diferents administracions, el que fa un total d’inversió de 4,7% del Producte Interior Brut (PIB) anual. El govern espanyol inverteix l’1,6% de l’obra pública, les comunitats autònomes l’ 1,7% i els ajuntaments l’1,4%.
En el cas de Catalunya, l’estat ha invertit de mitjana des del 2003 fins 2006 un 1,2%. Per anys, la inversió s’ha vist reduïda i ha patit fluctuacions percentuals d’un punt des de 2003, quan s’invertia un 2%; 2004 amb un 0,6%; 2005 es destinava l’1,1% i 2006 amb l’1%.
La conclusió d’aquestes xifres per la patronal que ha fet l’informe és que existeix una ‘relació inversa’ entre la riquesa de la comunitat autònoma i l’esforç inversor que realitza l’estat, com en el cas de Catalunya, de tal manera que els territoris que més diners reben per les seves infraestructures són aquells que disposen de menors nivells de renta per habitant.
Seopan també analitza la inversió que destinen les comunitats autònomes a infraestructures. En aquest cas, Catalunya està per sobre de la mitjana de diners que donen la resta de comunitats. La mitjana espanyola se situa en l’1,7% i Catalunya n’ha atorgat un 1,8% en aquests 3 anys d’estudi. També en aquest cas l’inversió ha caigut respecte l’any 2003 quan es destinava un 2,6% del PIB regional, al 2004 era de l’1%; 2005 de l’1,8% i 2006 de l’1,8%.
L’anàlisis que en fa Seopan dels resultats autonòmics és que hi ha una certa correlació entre el nivell de renta i l’esforç autonòmic de l’inversió que es promou al propi territori, encara que es pot qualificar de ‘dèbil’.
Respecte a la comparativa entre diferents autonomies, les més beneficiades són Astúries i Castella- La Manxa amb un 3,8% del PIB regional i un 3,5% respectivament, invertit en els seus territoris. Els més mal parats, Euskadi, Navarra i Madrid que no arriben a assolir l’1% d’inversió. Entre l’1% i el 2% hi ha el País Valencià, La Rioja, Andalusia, Catalunya, Canàries i Balears.
