Als països del nord d’Àfrica i el Pròxim Orient la rehabilitació en cap cas arriba al 10%. Segons Casanovas, el grau de rehabilitació del patrimoni arquitectònic habitat és un indicador de desenvolupament d’una societat.
Casanovas ha explicat que des del CAATB es reclama als poders públics que es faci una aposta decidida per la rehabilitació, perquè si s’analitza el que es destina a aquest concepte i el que es dedica a habitatge d’obra nova, la proporció de la rehabilitació ‘és baixíssima’. El director de Rehabimed ha reconegut que en part això és degut a la pressió immobiliària que es dóna en el sector de la construcció, on ‘realment’ es prefereix l’edificació nova perquè ‘és on està el negoci’. A Catalunya s’han realitzat algunes accions en pro de la rehabilitació, com ara la Llei de barris, però Casanovas creu que ‘no és suficient’.
Respecte al projecte Rehabimed, Casanovas ha anunciat que aquest dijous s’iniciarà a Barcelona un congrés que posarà punt final a aquesta iniciativa finançada per la Unió Europea i que ha tingut una duració de tres anys. Rehabimed ha implicat més de 150 experts en rehabilitació de 15 països (França, Algèria, Xipre, Egipte, Israel, Jordània, el Marroc, Tuníssia, Turquia, Bèlgica, Espanya, Grècia, Portugal, el Líban i Síria) a més de Palestina. Al congrés està previst que hi assisteixin unes 500 persones de 30 països, tant els experts que hi han format part com altres persones interessades en la rehabilitació i en els mètodes que ha dissenyat Rehabimed.
Casanovas ha explicat que durant tot aquest temps el projecte ha tingut per objectiu demostrar que el futur de l’arquitectura tradicional habitada no passa per una ‘protecció rígida’, sinó perquè es converteixi en una ‘aquitectura viva ben rehabilitada’; és a dir, respectant els elements propis de la tradició mediterrània i sense desvirtuar aquests edificis.
La idea de Rehabimed és que es pot rehabilitar de forma adequada amb pocs recursos, de manera que pot estar a l’abast de tots els ajuntaments i governs dur a terme una rehabilitació responsable, compromesa amb el medi ambient i amb la societat. El que s’intenta és que tothom comprengui que ha d’existir un ‘equilibri entre necessitats actuals i la preservació del patrimoni’, defensant el dret de la població autòctona a habitar aquestes edificis on tradicionalment ha viscut però amb condicions més dignes. De fet, perquè un cop rehabilitades aquestes zones no s’expulsi la població autòctona i sigui substituïda per gent amb més poder adquisitiu, Rehabimed està elaborant amb la Unesco un manual per als ajuntaments amb mesures que evitin aquest possible fenomen.
Durant el congrés també s’ha reservat un espai per a la cooperació entre tots els assistents, tant els representants de diverses administracions públiques com els tècnics que estan dissenyant projectes i que necessiten finançament, perquè de l’esdeveniment puguin sorgir noves idees de rehabilitació i accions concretes en diversos països de la Mediterrània.
La idea és, apunta Casanovas, que un cop s’ha finalitzat aquest projecte, els tècnics que han adoptat els mètodes de Rehabimed puguin assessorar i donar suport a les administracions interessades a rehabilitar zones o barris i es puguin fer projectes més potents que les operacions pilots que ha realitzat Rehabimed en aquests tres anys.
En concret, a part del material formatiu i didàctic que el projecte ha editat, i dels seminaris i tallers que ha engegat, s’han dut a terme quatre operacions pilot a quatre zones del Mediterrani, en concret, a Lefkara (Xipre), al Caire (Egipte), a Marràqueix (el Marroc) i a Kairouan (Tunísia). Es tracta d’un laboratori pràctic de participació regional on s’han creat les condicions adequades per posar a prova i contrastar l’eficàcia dels diferents protocols d’acció i la metodologia de treball desenvolupats dins de les tasques de Rehabimed.
A banda del congrés, també s’exposa a Barcelona a partir d’aquest dimarts l’exposició ‘Mirades creuades: Arquitectura Tradicional Mediterrània’, a la seu del CAATB, on es mostren les mirades de les més de 240 fotografies arribades de 20 països diferents que s’han presentat a aquest concurs sobre les ciutats i el món rural de les ciutats meditèrranies. El guanyador del concurs ha estat Fouad Maazouz, jove fotògraf marroquí amb exposicions realitzades a Roma, Brussel·les, Jordània, Alger, Tunis, Istanbul, Alep, Tel Aviv, Alexandria i altres indrets.
