Fins a tal punt és important aquesta nou sistema de participació de les empreses que la participació en el Consell de Direcció de l’entitat estarà condicionada a la realització d’una aportació econòmica a l’Agència. Hi poden formar part tant empreses directament relacionades amb el sector turístic com altres que no ho estan però que se’n beneficien, com ara companyies d’infraestructures, transports o begudes.
L’Any d’Itàlia s’ha posat en marxa pel ‘bon’ precedent de l’Any d’Alemanya, ja que segons Huguet el turisme d’aquest país a Catalunya s’ha vist incrementat. Malgrat que de moment no es compta amb les dades globals de l’impacte d’aquesta iniciativa, després d’aquest estiu el turisme alemany havia crescut un 2,2%. Les accions promocionals es dirigiran tant a professionals del sector turístic com al client final. En el primer cas, es realitzaran jornades de formació i informació als agents de viatges italians, s’organitzaran viatges de familiarització per a grups de turoperadors, es faran presentacions específiques dels productes culturals i de negocis i s’assistirà a fires, tant a la BIT de Milà com a Nàpols.
Les accions per als clients finals inclouran campanyes de publicitat, com es va fer a Alemanya, jornades a centres comercials i esdeveniments com la ja esmentada Setmana de la Cultura Catalana. Un dels punts forts de la promoció durant l’Any d’Itàlia serà la gastronomia catalana, que podria estar present al Fòrum Gastronòmic de Venècia 2008.
Fins al mes de setembre del 2007, Catalunya ha rebut un milió de turistes italians, que han realitzat sis milions de pernoctacions. El turisme italià ha generat el 8% dels turistes i el 7,5% de les pernoctacions totals del mercat estranger a Catalunya. El turista italià és dels que més gasta durant les vacances. Principalment s’allotgen en hotels, bàsicament establiments de tres o quatre estrelles. Són consumidors habituals de productes turístics complementaris, molt més que els turistes procedents del nord d’Europa. Una de les característiques dels turistes italians és que donen més importància al turisme cultural i la diversificació de productes en destinacions madures, que disposen d’alternatives més especialitzades com balnearis, turisme actiu, golf, turisme rural i gastronòmic, entre d’altres.
L’Agència Catalana de Turisme, unió del sector públic i el privat
La principal característica de la nova Agència Catalana de Turisme és que hi participaran tant el sector públic com el privat en un intent de cofinançar la promoció turística i corresponsabilitzar-se d’aquesta. Les funcions de l’Agència, que substituirà el Consorci de Turisme de Catalunya, són planificar, executar, coordinar i impulsar les accions de promoció de l’activitat turística de Catalunya; fomentar les relacions entre administracions; i gestionar i explotar establiments i altres recursos, productes i serveis turístics que li siguin encomanats o adscrits, i participar en els que siguin de titularitat d’altres ens públics o privats.
Per al 2008 l’Agència ja té encomanades diverses actuacions, moltes similars a les que ja es tenien previstes abans de la seva creació, malgrat que d’altres variaran. Per exemple, es deixarà d’anar a 17 fires a les que s’havia assistit tradicionalment però s’incorporen vuit noves fires a les que mai Catalunya havia participat. Entre els objectius de l’entitat està no només potencia le turisme de sol i platja, el cultural i el gastronòmic, sinó també el de negocis i el turisme accessible. En aquest sentit, destaquen les eines de suport a la comercialització a les empreses mitjançant accions de gran format com és la segona edició del Buy Catalunya, que posa en contacte empreses catalanes amb compradors internacionals.
Entre les accions de promoció que ja s’han organitzat pel 2008 es troben la posada en marxa del Camí de Sant Jaume; la creació de la ruta prepirinenca, que podria portar per nom ‘Senyors de la muntanya’; i la ruta dels castells de frontera, que aniria dels Pallars al Baix Penedès.
