Divendres, 30 de juliol de 2021 - Edició 1100
La República

Catalunya, a un pas de la prohibició de les corrides de toros

Aquest dimecres el Parlament pot prendre una decisió històrica, si més no per la seva transcendència social, mediàtica i internacional. Els 135 diputats catalans hauran de decidir si modifiquen la Llei de protecció dels animals per prohibir les corrides de toros a Catalunya. La decisió de CiU i PSC -els dos partits majoritaris- de donar llibertat de vot als seus diputats ha fet que el resultat de la votació sigui una incògnita, tot i que tot apunta que la prohibició tirarà endavant. El debat va arribar al Parlament de la mà d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), que va recollir més de 180.000 signatures, i que ha forçat els partits a posicionar-se en un debat polèmic al final de la legislatura.

Redacció
Redacció 28/07/2010

El passat 18 de desembre, el Parlament va admetre a tràmit la ILP i va obrir la porta així a la prohibició de les corrides de toros. Ho va fer rebutjant les esmenes a la totalitat per 59 vots a favor, 67 en contra i 5 abstencions. Aleshores, tant CiU com el PSC van donar llibertat de vot als seus diputats en una votació que va ser secreta. Als extrems, s’hi van situar, d’una banda, ERC i ICV-EUiA, a favor de la prohibició, i PPC i C’s, en contra.

La ILP planteja modificar la Llei de protecció dels animals i canviar l’article que exclou les curses de braus de la prohibició d’espectacles amb patiment o mort de l’animal, per un que ho prohibeixi explícitament. Un acord posterior entre els grups parlamentaris permet una moratòria d’un any i mig, de manera que la prohibició entraria en vigor l’1 de gener del 2012 si finalment s’aprova.

Des del desembre fins ara, la cambra ha fet el debat en comissió amb compareixences molt mediàtiques. Pel Parlament hi van passar pro i antitauins en un debat en què es van barrejar arguments animalistes amb debat identitari i de tradicions. S’hi van poder sentir veus de destacats animalistes al mateix temps que les explicacions èpiques de toreros –un d’ells català- i extoreros, així com d’empresaris com el mateix propietari de la Monumental, l’única plaça catalana que queda en actiu. El PP va portar la iniciativa al Consell de Garanties Estatutàries, un fet que va retardar el debat final unes setmanes però que no el va impedir. Aquest organisme va avalar la prohibició.

Aquest dimecres, el Ple farà el debat final i la votació. Habitualment aquestes acostumen a ser previsibles, ja que es coneix el posicionament de cada grup. Però la llibertat de vot de què gaudiran els diputats de CiU i PSC, els grups majoritaris, manté la incògnita sobre quina serà la decisió final de la cambra. El líder de CiU, Artur Mas, ha declinat avançar el sentit del seu vot, mentre el president de la Generalitat, José Montilla, es va declarar fa uns mesos contrari a la prohibició. Tots dos grups ja van tenir aquest posicionament en el debat a totalitat i, tot i que el PSC va dir fa uns mesos que el seu grup tindria una única posició en el debat definitiu, finalment ha decidit donar llibertat de vot tot i que el PSOE s’ha posicionat del costat.

Tot i això, es preveu que hi hagi una majoria de diputats socialistes que votin contra la prohibició, mentre que una majoria de diputats de la federació que ho facin a favor, tot i que en els dos casos hi podria haver algunes abstencions i fins i tot diputats que no votin. Els antitaurins tenen assegurats 33 vots, la suma d’ERC i ICV-EUiA, mentre que els protaurins només 17, els que sumen PPC i C’s. Si no hi ha cap sorpresa, tot sembla indicar que la prohibició prosperarà. A més, a diferència del desembre, la votació no serà secreta, de manera que es podrà saber què vota cada diputat.

El precedent de les Canàries

Si hi ha prohibició, Catalunya no serà pionera. Ja l’any 1991, les Illes Canàries van prohibir aquest tipus d’espectacles en la seva Llei de protecció dels animals en una decisió que es va prendre per unanimitat i sense confrontació política. En aquell debat, els diputats es van centrar sobretot en les lluites de galls, activitat amb presència a les illes, que van quedar al marge de la prohibició. La iniciativa es va presentar consensuada per tots els grups.

La regulació dels correbous

En paral·lel a la ILP, el Parlament va iniciar la tramitació d’una iniciativa que busca regular els correbous, una activitat que té sobretot presència a les Terres de l’Ebre. Però la decisió del PPC de portar aquesta iniciativa davant del Consell de Garanties Estatutàries ha impedit l’escenari –desitjat per alguns diputats ebrencs- que en el mateix Ple es prohibeixin les corrides al mateix temps que es blinden els correbous, activitat que es podria continuar fent en aquells municipis on és tradicional, segons preveu aquesta llei.