Carretero se suma d’alguna manera a la línia iniciada per l’expresident d’ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, fixant en aquest cas ‘el repte per a l’independentisme’ en les eleccions espanyoles. Mentre que Carod advocava per aglutinar l’esquerra nacional catalana a les properes eleccions al Congrés espanyol, ara Carretero llança una proposta similar però amb la voluntat de que qui sumi esforços per anar a Madrid siguin les forces independentistes. Afirma que està disposat a parlar ‘amb gairebé tothom’ de cara a les municipals però recorda que les municipals són ‘de gestió’ i fixa l’horitzó en les eleccions espanyoles com ‘les pròximes eleccions per discutir temes d’aquest tipus’. ‘Seria dramàtic que l’independentisme que havia tingut grup parlamentari a Madrid tornés a les èpoques d’un diputat’, raona. I demana als republicans que com a força de ‘màxima legitimitat històrica i política’ lideri aquest moviment independentista que, al seu parer, necessita el país.
Expulsió o sortida ‘voluntària’?
En un evident canvi de discurs de Joan Carretero respecte els republicans, Carretero descarta tornar a ERC i raona que no ho pot fer perquè està ‘expulsat’. En aquest sentit afegeix que si el partit no l’hagués expulsat ‘potser encara hi seria’. Tot i admetre errors, també creu que el diagnòstic de que ‘el segon tripartit va ser un error que s’ha pagat caríssim’ va ser encertat i demana reflexió a la direcció d’ERC.
Tot i això, si repassem les hemeroteques, Joan Carretero va abandonar ERC pel seu propi peu si bé és cert que ho va fer després que la direcció del partit li obrís un expedient disciplinari per negar-se a donar explicacions a la direcció del partit arran de l’article Pàtria i Dignitat publicat a la premsa. La seva sortida del partit va ser secundada per altres dirigents com Rut Carandell, Emili Valdero o Albert Pereira, entre d’altres.
