Carod ha explicat que temps enrere va tenir una conversa amb una immigrant qui li va transmetre dues qüestions; la primera que havia après català però que desprès no l’utilitzava perquè la societat no el feia servir; i una segona reflexió que a l’hora de parlar-lo es crea una barrera de discriminació lingüística i de burla perquè l’accent no és l”autòcton’.
D’altra banda, Carod ha explicat que la llengua catalana té una ‘singularitat’ en el context europeu i internacional perquè el seu nombre de parlants s’allunya d’altres idiomes que tenen la condició d’oficial al Parlament Europeu. Així mateix, ha apuntat que es parla d’una àrea lingüística europea més ‘fragmentada’ des del punt de vista polític- administratiu.
En aquest sentit, ha explicat que les fronteres no han de significar la ‘impossibilitat’ de reconèixer el català com a llengua comuna i ‘no té sentit’ que les divisions administratives i polítiques impedeixin l’ús als països que la comparteixen. I per tant, ha dit que hi ha el ‘deure civil’ de recuperar l’idioma i la possibilitat d’usar-la en l’espai públic i la vida quotidiana.
Així, ha explicat que entre d’altres instruments a utilitzar està enfortir els lligams que cohesionen la comunitat lingüística. Carod en aquest sentit ha destacat la importància del llibre presentat en el marc d’aquestes jornades que recull quin és l’ús que els habitants dels Països Catalans fan de la llengua, perquè permetrà adoptar polítiques concretes no només a l”engrós’ sinó també a la ‘menuda’ per a cada territori.
Carod ha afegit que en tots els territoris que tenen la mateixa llengua es donen situacions diverses, però això no ha de ser obstacle per a la ‘col·laboració i l’enriquiment mutu’, sinó que ha de permetre trobar solucions conjuntes amb la suma d’esforços.
En aquest sentit, Carod ha recordat a aquells territoris on l’ús social de la llengua s’ha afeblit, com a l’Alguer o la Catalunya Nord, que no són minoria perquè la seva llengua pertany a una comunitat lingüística d’abast territorial i que té un pes demogràfic important amb nou milions de persones catalanoparlants i onze milions que la comprenen.
