Carod s’ha mostrat tranquil i ha tret importància que “uns quants” demanin el seu “cap” dins d’Esquerra, al·legant la seva força en el partit: “Té 10.000 electors, i jo m’he tornat a presentar de cap de llista al Parlament després d’haver patit un linxament com ningú i he tingut gairebé els mateixos resultats”, en al·lusió al pas de 23 a 21 diputats en el Parlament del 2003 a 2006.
El líder d’Esquerra ha dit estar convençut que l’electorat republicà sap valorar el que ell aporta, com “un projecte sòlid, el rigor, la serietat, la creació permanent de discurs nou”, i que també sap veure “el que poden ser aventures”.
En aquest sentit, ha assenyalat que dins d’Esquerra hi ha ara “dos tipus de projectes en marxa”, en al·lusió al projecte de la direcció i al dels sectors crítics interns com ara Reagrupament.cat i Esquerra Independentista.
El primer l’ha definit com una proposta que intenta fer d’Esquerra un partit “gran”, de govern, amb “els peus a terra” i “gradualista, que marca els objectius per etapes”; mentre que les segones són iniciatives “sense vocació de majoria, sinó amb pràctiques d’oposició, de certa marginalitat i una cultura política més aviat feble”.
Quant a la carrera iniciada ja amb el secretari general, Joan Puigcercós, per encapçalar la llista del partit a les eleccions autonòmiques de 2010, ha afirmat: “Entenc la pressa; més que la pressa, la impaciència o les ganes legítimes de qui sigui per encapçalar la llista”.
Ha afegit que haurà de ser candidat “qui estigui en millors condicions per fer-ho”. “Ja ho decidirem d’aquí a tres anys i mig. Crec que ara no toca”.
Crítica a l’empresariat català
Com a vicepresident de la Generalitat, Carod ha retret a l’empresariat a Catalunya el moment escollit per a les seves reivindicacions de l’empresariat sobre l’aeroport de Barcelona.
“Em sembla molt bé que hi hagi grans mobilitzacions empresarials per reclamar coses de sentit comú -ha dit-, però ens haurien donat una mà si ho haguessin fet quan estàvem negociant l’Estatut”.
