Una allau, del tot comprensible, de crítiques van colpejar la decisió del Govern valencià, que fa suprimir la Direcció General de Política Lingüística. El conseller Alejandro Font de Mora va justificar la degradació de Política Lingüística a una secció d’una secretaria explicant que aquest fet és “un signe de normalitat”. Segons Font de Mora, no haver-ho fet significaria que política lingüística seria com una reserva, a l’estil dels “apatxes dels westerns antics”. “Educació és educació i política lingüística, perquè a la Comunitat Valenciana (sic) les dues són la mateixa cosa”.
I és que si fos pel conseller, no hi hauria ni secretaria per al valencià ja que va fer una lectura desmesuradament optimista de la situació del valencià. Per exemple, va afirmar que “el prestigi de la llengua pel seu ús en les institucions públiques s’ha vist incrementat de manera notòria” (no cal recordar què succeeix a la Diputació d’Alacant), mentre rebutjava els estudis sociològics com el de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua que aportava nombroses dades negatives en aquest sentit.
Mora va comparar la política lingüística de l’executiu valencià amb la d’altres territoris afirmant que la seva exclou imposicions “no com en d’altres llocs”. Pel conseller “el valencià està més present que mai en el sistema educatiu”.