Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Cap dels casos de risc per ablació detectats a Catalunya ha acabat en un judici

|

- Publicitat -

Segons els canvis establerts des del passat mes de febrer actualment es pot perseguir aquest delicte de manera ‘extraterritorial’. Això suposa que el fet de practicar l’ablació fora de l’Estat (normalment a països de l’Àfrica) no en despenalitza els autors si aquests resideixen a l’estat espanyol. Les penes pel delicte de mutilació genital van des dels sis als dotze anys de presó. La llei de drets de les dones i d’eradicació masclista també contempla aquest delicte.

Pérez ha destacat en la seva intervenció en les jornades de Vic la implicació dels col·lectius de dones africanes per fer conscienciar i fer arribar informació sobre l’ablació del clítoris a les comunitats africanes ‘arrelades al país’. Representants d’alguns d’aquests col·lectius han participat a la jornada de treball d’aquest dimecres com representants de les associacions Equis o AMAM que agrupen dones procedents d’aquest continent.

Publicitat

El protocol que s’ha presentat als participants a la jornada marca el circuit que han de seguir els professionals implicats per fer una prevenció de possibles casos de risc. També remarca que si és impossible evitar una situació de risc s’ha de remetre el cas a la via judicial. Des del 2004 un grup d’experts fa el seguiment del protocol.

Aquestes jornades promogudes pel Departament d’Acció Social i Ciutadania s’inclouen dins d’una iniciativa per acostar als professionals les modificacions legislatives i els canvis en el protocol d’actuació. A més de la jornada de Vic se n’han fet a Terrassa (Vallès Occidental), Salou (Tarragonès), Blanes (Selva) i Lleida.

La mutilació genital femenina es pràctica a 26 països africans i a alguns d’Àsia. Tot i que es desconeix el seu origen, la teoria més estesa és que podria ser una pràctica mil·lenària sorgida de l’antic Egipte, prèvia al naixement i expansió de l’islam. Tot i que la practiquen algunes comunitats musulmanes, com també altres religions, els experts assenyalen que no és un precepte islàmic.

Les raons per la seva pràctica són el costum i la tradició, que determinen el rol de la dona en la societat; el control de la sexualitat, perquè fomenta la castedat; les funcions reproductives, perquè s’assegura que facilita el part, o les raons d’higiene, ja que es considera, segons aquests preceptes, que la dona no mutilada és bruta.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut