- Publicitat -
Galeria de Fotos
Al final cal tirar de metàfores per interpretar com el sentiment europeista dels catalans s'ha vist sacsejat en un marge de temps tan breu. Desconfiança, la mateixa que tens amb un amic o la parella que, en el moment que creies que podia ser al teu costat et va deixar sol. La de desprotecció i la insensibilitat no s'oblidarà amb facilitat, els cops de porra, l'empresonament i l'exili pesaran, no només en la consciència dels qui van aplaudir i votar a favor del 155, sinó també dels qui, des d'un ens supranacional que vetlla pels drets i les llibertats van callar, fins i tot acontentar, l'agressor.
La concentració d'ahir era important, no pel fet de donar un missatge contundent a la Unió Europea, sinó per aparcar el sentiment de desànim amb el qual l'independentisme havia començat la campanya. És normal que, després de la repressió policial i judicial de l'1 d'octubre i el 27 d'octubre, les entitats, els partits i els votants hagin visualitzat davant seu el cost de fer possible la República. Fer front a una campanya electoral quan la ferida de l'empresonament i l'exili és tan recent és molt complicat, la part emocional embolica la política i el missatge no és nítid. S'acaben confrontant candidats que no hi són -“el president legítim és el nostre!”-, estratègies que malmeten la confiança del teu electorat -proposar un Govern amb els qui t'acusen de despertar el fantasma del feixisme- i es navega amb la confusió del propòsit de les eleccions -“hem de derrotar Ciutadans”-.
Brussel·les és la dosi d'adrenalina que necessitava l'independentisme per aturar-se un moment, visualitzar que malgrat que el desànim la cohesió es manté i el rival no és un candidat, sinó que són les candidatures que per omissió o per votació han fet possible el cop contra les institucions catalanes. En les primeres hores de la campanya en les files sobiranistes hi havia una mena d'estira-i-arronsa per esgarrapar vots entre ells, una tàctica ineficaç en un context preRepública.
La cita del 21 de desembre ha d'interpel·lar a tots els ciutadans que el dia del referèndum van sentenciar que el debat no és de banderes ni candidats, sinó de dignitat democràtica. Resoldre la qüestió sobre què pot aportar una llista independentista en pro d'aquesta causa és el pal de paller d'aquests quinze dies de campanya. El record de l'empresonament i l'exili ha d'anar acompanyat de l'esperit que ahir es va viure a la capital d'Europa, de l'èpica necessària per incentivar un missatge obert i no d'autoconsum.
Publicitat
